És plat típic de la Garrotxa, un d’aquells casos (raríssims) en què una creació de restaurant s’ha convertit en un plat popular. Es va preparar per primera vegada el 1943 al restaurant La Deu d’Olot, però va tenir tant d’èxit que la gent començà a fer-ne a casa, i encara en continuen fent. La història va ser contada per Pep Nogué i Puigvert en La cuina de les terres gironines:

Heus aquí un plat inventat per la família Reixach d’Olot que s’ha fet popular a tota la comarca i a les terres de Girona. La història es remunta al 1943, quan l’alcalde d’Olot i president de la Diputació, Pere Bretxa, va voler fer un àpat al restaurant La Deu i volia que fessin una cosa que sortís de la normalitat. La Maria Reixach i el seu marit havien degustat unes patates farcides de carn de xai a Mallorca amb motiu del viatge de nuvis i no van dubtar a modificar aquella recepta als gustos de la seva clientela. Van tenir tanta acceptació aquelles patates que acabarien essent reconegudes amb el nom de les Patates Bretxa, conegudes també com a patates farcides i, posteriorment, com a patates d’Olot.

Patates d’Olot

Ingredients (4 racions): 300 g de magre de porc, 300 g de carn de vedella, 1 ceba, 2 tomaques, 2 patates gruixudes, 2 ous, 1 tassa de beixamel (espessa), brou de gallina, vi negre, brandi, llorer, farigola, romaní, oli d’oliva, pebre i sal.

Preparació: per començar farem la carn a filets prims i, en acabant, pelarem i trinxarem la ceba. Seguidament posarem un raig d’oli en una cassola, ho deixarem al foc (més aviat fluix) i, quan l’oli serà calent, hi posarem els talls de carn. Els remenarem ara i adés perquè es faça per tots costats i, en enrossir-se una mica, hi afegirem la ceba. Ho remenarem de tant en tant i, quan la ceba s’haurà fet transparent, hi posarem una copeta de vi negre i una altra de brandi. Taparem la cassola i ho deixarem coure uns minuts. Mentrestant, ratllarem les tomaques i les hi afegirem, juntament amb una tassa de brou. Ho salpebrarem, hi afegirem una fulla de llorer, un brot de farigola i un altre de romaní i tornarem a tapar la cassola. Al cap d’una estona, quan els líquids s’hauran reduït i la carn serà cuita, apagarem el foc i en traurem les herbes. Llavors hi posarem la beixamel i ho passarem tot per la capoladora o la picadora elèctrica fins que hi haurà una pasta. Ho deixarem refredar i, mentrestant, pelarem les patates i les farem a rodanxes del gruix d’una moneda. Llavors posarem bona cosa d’oli en una paella de mànec i la deixarem al foc, més aviat fluix. Quan l’oli serà calent fregirem les patates lleugerament (sense deixar de remenar-les perquè no s’hi agarren) i les deixarem al damunt d’un paper absorbent. En acabant posarem una cullerada de pasta al damunt de la meitat de les rodanxes de patata, l’escamparem una mica (sense arribar a les vores) i ho taparem amb l’altra meitat. En premerem les vores perquè no se n’isca la pasta (farem una mena d’entrepans de patata) i, en la mateixa paella d’abans, n’hi posarem una tongada (les que hi cabran, sense amuntegar-les gaire) i les fregirem per ambdós costats fins que agafaran un color daurat. Llavors les traurem, les deixarem en una plata, sobre paper absorbent, i en posarem una altra tongada en la paella, i així fins que s’acabaran. En estar totes fregides les posarem en els plats i les servirem.

Variants: hi podem afegir un pit de pollastre, un fetge (també de pollastre), un cervell de corder, un rovell d’ou, un parell d’alls, uns branquillons de julivert o un polsim de canyella. La carn, prèviament capolada, s’hi pot sofregir (hi ha qui ho fa meitat porc i meitat vedella, però, originàriament, es feien amb carn de xai). Una vegada farcides, podem passar les patates per farina i ou batut, abans de fregir-les. Podem canviar l’oli per sagí, i el vi negre per un altre de ranci.

Altres denominacions: patates de la Deu.

[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]

Més notícies
Notícia: L’abadejo amb alls tendres
Comparteix
El costum és de traure’l a taula a la primavera, que és quan apareixen els alls tendres
Notícia: La cavalla al pebre roig
Comparteix
És un plat que fan per alguns llocs de la Marina Alta en arribar la primavera, que és la temporada alta d'aquest peix
Notícia: Els fideus amb sardines
Comparteix
És un plat de cullera que, generalment, fan a final d’hivern i la primavera, quan les sardines són més grosses i gustoses.
Notícia: Els espàrecs bullits
Comparteix
Són més aviat una llepolia, un aperitiu que la gent menja per gust quan té la sort d’haver-ne, i són igual de bons a migdia que per la nit

Comparteix

Icona de pantalla completa