No deixa de ser curiós que les patates, que van costar tant de ser acceptades per al consum humà, siguen avui el vegetal més emprat a totes les cuines fins al punt que, en un hipotètic receptari de plats de vegetals i verdures d’arreu del món, representarien segurament la meitat del recull. Això sense comptar el guisats de peix, de carn o del que siga en què, per a acompanyar, també s’hi posen patates. El gust per les patates és universal, agraden a tothom i és l’únic vegetal que no pot faltar mai a qualsevol menú de cafeteria o dels que ofereixen diàriament per la televisió els establiments que es dediquen al fast food, els quals, per cert, sembla que només saben fregir-les. En la cuina popular es presenten de mil maneres i la que expliquem ara és típica de l’Alt Palància. Són patates bullides i amanides amb una picada d’all i pebre roig, tot barrejat amb un raig d’oli. És menja senzilla però molt saborosa, que pot eixir a taula de primer plat.
Patatas rojas
Ingredients (4 racions): 1,2 kg de patates, alls, pebre roig, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer posarem les patates en una olla (sense pelar), les cobrirem amb aigua i les deixarem al foc. Ho salarem i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Mentrestant, pelarem un parell d’alls, els trossejarem i els picarem en un morter fins que hi haurà una pasta. Seguidament hi afegirem una cullerada rasa de pebre roig i un bon raig d’oli i ho remenarem. Al cap d’uns trenta minuts, quan les patates seran cuites, traurem l’olla del foc, en llançarem l’aigua i deixarem les patates en una escorredora. En passar una estona, quan s’hauran refredat una mica (però no del tot), les pelarem i les trossejarem (les tallarem amb el ganivet i les farem a cantells, o en farem daus gruixuts). Finalment les repartirem pels plats, les salarem (si cal), les amanirem amb la picada i les servirem.
Variants: hi ha qui se les menja fredes, sobretot quan fa calor. Per alguns llocs aixafen les patates amb una forquilla.
Dialectalismes: patatas ‘royas’.
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana+.
