L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha editat el manual ‘Criteris per a la Fixació de la Toponímia Valenciana‘, que pretén acabar amb el “caos” existent en aquest àmbit. El llibre recupera els noms tradicionals de la geografia valenciana, aclareix el marc legal i resol dubtes sobre aspectes formals com la utilització de majúscules i minúscules, guions, abreviatures o articles, entre altres.
La presentació de l’exemplar, a la qual han assistit més de 60 tècnics i especialistes en toponímia al Centre Cultural La Nau, ha estat a càrrec del president de l’AVL, Ramon Ferrer, el president de la secció d’Onomàstica de la Institució, Emili Casanova, el vicerector de Cultura i Igualtat de la UV, Antonio Ariño, el cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics, Josep Lacreu, i els tècnics César Mateu i Maite Mollà.
Al llarg de sis capítols, el manual detalla: el marc legal, els criteris de normalització de topònims, els criteris d’escriptura, traducció i retolació, la toponímia urbana, un glossari de termes genèrics de l’espai físic i classificació de topònims i, finalment, la forma valenciana dels topònims.
Per al president de l’AVL, es tracta d’una “obra transcendental que cobreix un buit important” i permet “posar ordre en la forma de fixar la toponímia major i menor dels pobles valencians”.
En aquest sentit, ha assenyalat la seua importància com a “testimoni de la nostra identitat, del nostre passat i la nostra forma d’enfrontar-nos a la nostra geografia i ha ressaltat el treball realitzat dels tècnics canalitzant les sinergies de tots, institucions, ajuntaments, tècnics i geògrafs” fins a culminar en aquest manual.
Fins a hui, les obres més rellevants en aquesta matèria elaborades per l’AVL han sigut els quaderns de ‘Toponímia dels Pobles Valencians’, el ‘Corpus toponímic valencià’, que tindrà la seua continuació en el ‘Nomenclàtor toponímic valencià’, ja en fase d’elaboració, la Jornada d’Onomàstica, que en 2016 complirà la seua 16 aniversari i ara el manual.
L’AVL ha arreplegat 120.893 topònims. Entre ells, estan els municipis del País Valencià: 322 normalitzats en valencià, 39 en castellà, sense normalitzar, i 34 bilingües.
El president de la Secció d’Onomàstica, Emili Casanova, ha subratllat “la importància de la toponímia valenciana com a patrimoni històric, testimoni de la nostra identitat”, com un “GPS de la història que suggereix vivències i records en la distància”. En un “territori interferit com aquest per una altra llengua”, ha dit, “el manual servirà per a unificar criteris a l’hora de determinar topònims i deixar arrere impureses adquirides al llarg del temps”.
Casanova ha apuntat que “estem davant un horitzó al servei de la societat valenciana, de les seues institucions, de manera que puguen ajudar els tècnics a fer una toponímia coherent i homogènia, fixada amb els mateixos criteris”, ha insistit.
Altres reivindicacions al voltant de la toponímia
L’acadèmic ha aprofitat la seua intervenció per a demanar que des de la política s’actue perquè normalitze “els 39 pobles valencians que encara s’escriuen malament, que es recupere el nom tradicional al costat del nom dels topònims de zones castellanoparlants, que es normalitzen els noms de les vies i que no s’use la toponímia com a arma d’enfrontament d’un poble”.
En aquesta línia, Josep Lacreu confia “que el document ajude a acabar amb el caos existent en matèria de toponímia al llarg del territori valencià”. Una situació que no creu fruit de “la mala voluntat, sinó simplement de la ignorància i de la falta de criteris”.
Enfront d’aquesta situació, ‘Criteris per a la Fixació de la Toponímia Valenciana’ recuperarà la toponímia “moltes vegades perduda”, que s’ha construït “a partir de dubtes, vacil·lacions i errors”. El manual conté indicacions que doten la seua construcció de “metodologia i rigor”, ha assegurat.
Per la seua banda, Antonio Ariño considera aquest manual com una “eina imprescindible de consulta que u ha de tenir al seu abast a l’escriptori o al costat de l’ordinador per a escriure bé, tant si ha de treballar amb aquests termes o si vol dignificar la llengua”.
