La Vall de Segó (el Camp de Morvedre) és el punt de partida de Cocreant Territoris, una iniciativa d’Hort-Art que connecta la dansa, l’art, el territori i la comunitat. Del 23 al 29 d’agost, el programa de residències artístiques de dansa, cos, art i Relacions Geològiques d’Amor reuneix l’exploració del patrimoni natural i cultural i la reflexió al voltant de les relacions amb la natura i la identitat col·lectiva.
Les particularitats mediambientals, socials, culturals i patrimonials de Quart de les Valls, Quartell, Benifairó de les Valls i Faura es converteixen en un espai per a l’experimentació i el diàleg dels quatre artistes participants, que, durant una setmana, desenvoluparan processos de recerca i creació en diferents indrets de la Vall de Segó. D’aquesta manera, el projecte planteja una mirada col·lectiva sobre el territori, concebut no com un simple escenari, sinó com un ecosistema viu, compartit i en transformació.

Segons ha explicat Alex Guerra, director del projecte i membre d’Hort-Art, cada participant desenvoluparà una relació pròpia amb l’entorn. “Cada artista establirà un diàleg amb el territori a través de l’observació, l’atenció i l’intercanvi amb la comunitat, explorant les relacions entre natura, cultura i identitat”, ha detallat.

Noves formes d’habitar el paisatge
Per una altra banda, Pere Bodí, l’altre component d’Hort-Art, ha destacat la voluntat de generar un espai compartit al voltant de la creació artística. “Amb Cocreant Territoris pretenem, mitjançant el procés artístic, conformar un espai de trobada, participació i corresponsabilitat. Una invitació a descobrir noves formes d’habitar, interpretar i imaginar el paisatge des de la creativitat i la col·laboració”, ha explicat.
Els artistes seran els protagonistes de les Relacions Geològiques d’Amor, un concepte centrat en l’atenció profunda dels ecosistemes que habitem i de les relacions que sostenen la vida. La direcció de les residències ha manifestat que “la creació esdevé una forma d’atenció, una manera de percebre l’invisible, allò que sovint és massa petit per a generar noves relacions entre els cossos, el paisatge i la comunitat”.
Diversos espais de la Vall de Segó, com ara la Font de Quart, l’Era de Quartell, les escales de l’Ermita de Benifairó o el Parc de la Rodana de Faura, passaran a ser llocs dedicats a la recerca i l’experimentació artística. En aquests processos de creació participaran el paisatge i les seues formes i sons, i també les memòries que hi estan associades i les persones que hi habiten.

Artistes residents
Sara Reyes (Canàries), Norberto Llopis Segarra (País Valencià), Majo Villafaina (Catalunya) i Dmytro Grynov (Ucraïna) integren el grup dels quatre artistes residents d’aquesta edició. Durant l’estada, ballarins, investigadors, performers, docents i creadors relacionats amb diferents disciplines transformaran les seues mirades i experiències en processos artístics vinculats amb les Valls.
Durant set dies, la Vall de Segó esdevindrà un laboratori dedicat a la creació contemporània, en què la dansa i les pràctiques corporals establiran un diàleg amb el patrimoni, la memòria, l’ecologia i la vida quotidiana del territori. D’aquesta manera, “l’art es concep com una via per a activar la consciència sobre les possibilitats d’un lloc que busca pensar-se i expressar-se a partir de les seues pròpies arrels i singularitats”, han remarcat els organitzadors.

Descentralització de la creació artística
La implicació i la col·laboració dels ajuntaments de Quart, Quartell, Benifairó de les Valls i Faura fan possible Cocreant Territoris i contribueixen a convertir el territori en un espai actiu de cultura, participació i creació contemporània. Així mateix, el projecte aspira a consolidar la seua xarxa institucional i cultural amb el suport de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), amb l’objectiu de reforçar el compromís amb la descentralització de la creació artística i amb el desenvolupament de projectes culturals arrelats al territori.
“Cocreant Territoris entén l’art no com una representació de la natura, sinó com una pràctica capaç d’entrar en diàleg amb els ecosistemes que l’habiten. La creació és atenció, percepció i generació de noves relacions entre cos, natura i veïnat. No partim d’una visió idealitzada del món rural, sinó d’un projecte que proposa una ecologia de les relacions“, ha remarcat la direcció de les Residències Artístiques.





