La tapioca és de procedència americana, la fècula granulada de l’arrel de la mandioca, un tubercle que ha alimentat de fa segles els indígenes de l’Amèrica tropical i és indispensable en la seua dieta, com per ací el pa. Fa molt de temps que s’empra a Europa per a fer sopes i, a casa nostra, també en fem. Occitans i catalans (dels PPCC) fem tapioca amb el brou de l’olla, per regla general, i, més rarament, amb brou de carn o de gallina. Es va generalitzar al segle XIX i la podem trobar en el sainet de Frederic Soler i Hubert (més conegut per Serafí Pitarra) La casaca y la casulla, estrenat el 23 de gener del 1871, on un dels protagonistes enumera les botigues més conegudes de Barcelona, els llocs on es podien trobar els millors gèneres:
«Per bons aixarops y horxatas
al carrer d’en Petritxol,
y al mateix carrer, si’s vol,
bons matons y bonas natas.
Lo Mallorquí, per gelats,
al Falcó, per las monjetas;
á la Seca, per pessetas;
per rifas, los Empedrats;
per adroguers, á ca’n Roca;
á cá’n Duch, per cortá’l pelo;
per bunyols, á ca’l Tionelo;
y, en Massana, per tapioca.»
I del 1907 és el Tratao de la finor, obra del valencià Josep Serred i Mestre, una espècie de manual de bons costums:
«Si gastas sólo bigote
lávatelo y no te canses
de risártelo pa arriba,
pues si lo decas, se cae
sobre los labios, y siempre
que comes ó bebes, hase
una vista muy refea
ver qu’él se mete delante
de tú, en todo lo que comes
ó bebes, pera ansusiarte
la boca y toda la cara,
al ir dempués á limpiarte.
Ya t’acordarás de esto,
cuando pa comer te saquen
sémola, puré o tapioca,
ú otros caldos semecantes,
y pases la mar d’apuros
pera desempellugarte
d’aquel suco pegaliso
que crese en ves de quitarse.»
Avui ja no és tan corrent com en altres èpoques però hi ha qui continua fent-ne, es pot trobar fàcilment a les botigues i trobem que, tot plegat, encara en podrem gaudir per molt de temps.
Sopa de tapioca / sopa de tapiòca
Ingredients (4 racions): 150 g de tapioca i 1,5 litres de brou (d’olla, de carn, de gallina, de verdures, de llegums).
Preparació: de primer posarem el brou al foc i, en alçar el bull, hi afegirem la tapioca. En tornar a alçar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Ho anirem remenant amb la cullera de fusta i, al cap de cinc o sis minuts, apagarem el foc, ho escudellarem i ho traurem a taula.
Variants: hi podem afegir un raig d’oli o un parell d’ous durs a bocins. A la Llitera hi ha qui hi afegeix una mica de carn de l’olla (esbocinada).
Altres denominacions: sopa de tapiòca (Occitània). ‘Sopa de tapioca’ és una denominació que es fa servir als Països Catalans.
Dialectalismes
Sopa de tapiòca: ‘supa’ de tapiòca, ‘supo de tapiòco’; ‘supe de tapiòque’ (Gascunya).
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
