És típica d’Eivissa i es diferencia del massapà en el fet que el sucre s’hi posa tal qual, sense haver bullit amb una mica d’aigua. És una coca d’ametla com les que es preparen a les Balears i també per alguns llocs del País Valencià, però, en aquest cas, presentada entre dues neules redones, com si fos un torró. Al Matarranya, al seu torn, també fan coques de massapà, però allà hi barregen patata bullida.
Coca de massapà (Eivissa)
Ingredients: 1 kg d’ametla molta, 1 kg de sucre, 6 ous, 1 llimona i 1 dotzena de neules redones (d’uns vint centímetres de diàmetre).
Preparació: de primer ratllarem la llimona i, en acabant, posarem l’ametla en un bol, hi afegirem el sucre, les ratlladures i els rovells dels ous i ho barrejarem fins que hi haurà una pasta espessa. En acabant posarem la pasta sobre neules, l’aixafarem i aplanarem fins que hi haurà per tot una capa d’un dit de gruix, les taparem amb unes altres neules, les premerem amb les mans i les deixarem assecar en lloc fresc per espai d’una setmana.
Variants: hi podem afegir una culleradeta de canyella. Hi podem posar els ous sencers. Hi ha qui hi afegeix un rajolí d’aigua.
Coca de massapà (Matarranya)
És diferencia de l’anterior en el fet que la pasta porta un parell de patates bullides (aixafades amb una forquilla) i dues cullerades de farina, i també perquè, en comptes de deixar-la assecar entre dues neules, cal fer-ne una mena de pastís, ensucrar-lo per sobre i enfornar-lo per espai d’un quart d’hora. Hi ha qui hi afegeix les clares, muntades a punt de neu.
Dialectalismes: coca de ‘marsapà’.
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
