L’alberge és una varietat de préssec o bresquilla molt dolç i bo de menjar, però més petit. Com els seus parents, és una fruita que apareix a taula pels volts de Sant Joan i dura gairebé tot l’estiu. A la Ribera d’Ebre, on fan coques amb molta varietat de fruita, fan també coca d’alberges, que és una autèntica llepolia.
Coca d’alberges
Ingredients: 1 kg d’alberges, 500 g de farina de força, 2 ous, llet, 30 g de rent, oli d’oliva i sucre.
Preparació: en primer lloc deixatarem el rent en mig got de llet tèbia i, en acabant, posarem la farina sobre el marbre de la cuina, en farem un clot al mig, hi afegirem els ous, cent grams de sucre, mig got d’oli i la barreja de llet i rent i ho anirem remenant i pastant sobre el mateix marbre. S’ha de pastar i fényer com si fos un pa; si cal, hi afegirem una mica més de llet o de farina. Quan ho tindrem ben pastat en farem una bola, la posarem en un llibrell i la deixarem tovar un parell d’hores en lloc tebi, tapada amb un llenç. Mentrestant, xaparem els alberges i en traurem els pinyols. En haver tovat la pasta l’estendrem sobre una llanda de forn (oliada o enfarinada), l’estirarem fins que tindrà una forma rectangular i li farem uns vorells tot al voltant. Hi posarem els alberges a sobre, ben arrenglerats i amb la part tallada per amunt, ho ensucrarem, ho deixarem tovar per espai d’una hora i ho enfornarem, a 200º. Al cap d’uns vint minuts ho traurem i ho deixarem refredar.
Variants: hi ha qui ho fa amb rent en pols (i farina fluixa). Abans d’enfornar la coca podem empolvorar-la amb un grapadet de farina. La podem fer redona, d’un pam i mig de diàmetre. Hi ha qui canvia la llet per vi blanc; un altres hi afegeixen un parell de cullerades de sagí; uns altres encara s’estalvien els ous (llavors hi haurem de posar més llet).
Dialectalismes: coca d’‘aubergis’.
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
