L’endevinalla fa així:
Dels fruits que en la terra hi han
ella és la fruita més gran;
molts la tenen avorrida
i a voltes salva la vida.
Aquest és el més senzill dels plats de carabassa i es prepara arreu dels Països Catalans i Occitans, tot i que hi ha llocs on és completament desconegut, com és normal en aquestes coses de la cuina, on pot passar que una menja determinada siga molt celebrada en una casa i completament desconeguda en la del costat. I també és antic perquè en el receptari d’Apici (segle i) ja trobem dues receptes de carabassa fregida i amanida amb gàrum. És una verdura dolça i, tot i que cal posar-li sal, després de cuita sempre para una mica dolcenca, com és natural, i és potser en aquest punt on rau el seu atractiu (també hi ha qui no li agrada gens el dolç, és clar). Com tots els plats d’aquesta mena, senzills i barats, porta més aviat camí de desaparéixer, atés que els joves volen coses més exòtiques i modernes i la carabassa, tan vulgar i tan antiga, ja no els fa el pes, no és com aquelles coses tan boniques i amb tantes coloraines que anuncien per la televisió. Ho podem fer amb qualsevol varietat de carabassa i ens la podem menjar tal qual o la podem servir d’acompanyament de plats de peix o de carn.
Carabassa fregida
Ingredients (4 racions): 1,5 kg de carabassa, 1 cabeça d’alls, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer pelarem la carabassa, la trossejarem (la farem a cantells) i la posarem en una cassola, amb mig got d’oli o una mica més. En acabant posarem la cassola al foc (més aviat fluix), ho salarem, hi afegirem els alls (pelats) i ho remenarem de tant en tant. Al cap de mitja hora, quan serà cuita, la traurem del foc i l’escudellarem.
Variants: hi podem afegir un polsim de pebre, cap al final. Al Matarranya hi ha qui hi afegeix uns pimentons trossejats. Per alguns llocs del País Valencià hi ha qui, cap al final, hi afegeix una culleradeta de pebre roig. A la Gascunya enfarinen lleugerament els trossos, abans de fregir-los.
Altres denominacions: carbassa fregida (domini del català oriental a Catalunya, Ribagorça, Pallars, Alt Urgell, Noguera, Llitera, Segarra, Segrià, Garrigues, Priorat, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Matarranya, Baix Ebre, Montsià, Ports, Maestrat, Safor, Vall d’Albaida), pasteca fregida (Rosselló, Conflent), carabassa frita (Illes), carbassa frita (Serra de Tramuntana), coja fregida (Perigord, Llemosí, Alvèrnia, Gascunya, Agenés, Carcí, Llenguadoc, Roergue, Gavaldà, Albigés, Comtat de Foix, Alt Delfinat), coja frida (Gascunya), citrolha frida (Comenge), citrolha fregida (Comenge, Perigord, Llemosí, Marca, Alvèrnia, Borbonés), cocorda fregida (Perigord, Llemosí, Velai, Vivarés, Delfinat, Comtat Venaissí, Provença), cogorla fregida (Alvèrnia, Velai, Gavaldà, Baix Llenguadoc, Alt Delfinat), cogorda fregida (Vivarés, Costiera de Nimes, Provença), tuca fregida (Albigés, Baix Llenguadoc), carbassa fregida (Baix Llenguadoc), carabassa fregida (Provença), cocorda fregidi, cogorda fregidi (Comtat de Niça), coja fricassada (Valls Occitanes). ‘Carabassa fregida’ és una denominació que es fa servir al domini del català occidental, el Rosselló, el Conflent, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès.
Dialectalismes
Carabassa fregida: ‘carabasse fregide’ (Alt Urgell, Noguera, Segrià, Baix Cinca, Garrigues, Baix Ebre).
Carabassa fregida: ‘carabasso fregido’, ‘calabasso fregido’.
Carbassa fregida: ‘carbasse fregide’ (Pallars jussà, Alt Empordà, Segrià, Pla d’Urgell, Baix Ebre), carbassa ‘freigida’, ‘carbasse freigide’ (Terra Alta).
Carbassa fregida: ‘carbasso fregido’.
Citrolha fregida: ‘citrulha’ fregida (Comenge), ‘chitruio fregido’, ‘chitrulho fregido’ (Perigord, Llemosí), ‘citrulho fregido’ (Llemosí), ‘citruio fregido’ (Llemosí, Alvèrnia), ‘citrulhe fregide’ (Marca, Borbonés), ‘citruia’ fregida, ‘chetrulha’ fregida (Alvèrnia).
Citrolha frida: ‘citrulha’ frida.
Cocorda fregida: ‘cudo fregido’, ‘curdo fregido’ (Perigord), ‘cucurdo fregido’ (Perigord, Llemosí, Velai, Comtat Venaissí, Provença), ‘cucurda’ fregida (Comtat Venaissí), ‘curdo fregio’ (Vivarés, Baix Delfinat), ‘cucurda fregia’, ‘cucurdo fregio’ (Vivarés, Delfinat).
Cocorda fregidi: ‘cucurda’ fregidi, ‘cucurdo’ fregidi.
Cogorda fregida: ‘culurdo fregio’, ‘cugurdo fregio’ (Vivarés), ‘cugurdo fregido’ (Costiera de Nimes), ‘cugurda’ fregida (Costiera de Nimes, Provença), ‘cugordo fregido’ (Provença).
Cogorda fregidi: ‘cugurda’ fregidi, ‘cugurdo’ fregidi.
Cogorla fregida: ‘cocorlo fregido’, ‘cocurlo fregido’, ‘curgulo fregido’ (Alvèrnia), ‘cugurlo fregido’ (Alvèrnia, Velai, Gavaldà), ‘cargulo fregido’, ‘cargula’ fregida, ‘cagorla’ fregida, ‘cagurla’ fregida, ‘cugorla’ fregida (Velai), ‘currurla’ fregida (Velai, Gavaldà), ‘cugurla’ fregida (Velai, Baix Llenguadoc), ‘gorla fregia’, ‘gorlo fregio’ (Alt Delfinat).
Coja fregida: ‘cuje fregide’ (Landes, Bearn, Bigorra, Bordelés, Agenés), ‘cuja’ fregida (Bearn, Bigorra, Comenge, Vall d’Aran, Comtat de Foix), ‘cujo fregido’ (Armanyac, Bearn, Bigorra, Comenge, Perigord, Llemosí, Agenés, Carcí, Llenguadoc, Roergue, Comtat de Foix), ‘cuju fregido’ (Bordelés), ‘cuso fregido’ (Perigord, Llemosí, Baix Llenguadoc), ‘cusa’ fregida (Llemosí), ‘cutso fregido’ (Llemosí, Alvèrnia, Carcí, Roergue, Albigés, Baix Llenguadoc), ‘curjo fregido’ (Llemosí, Alvèrnia, Velai, Gavaldà, Comtat de Foix), ‘cudso fregido’ (Llemosí, Carcí, Albigés), ‘gudsa’ fregida, ‘gudso fregido’, ‘gutso fregido’ (Alvèrnia), ‘gujo fregido’ (Alvèrnia, Roergue, Baix Llenguadoc), ‘culjo fregido’ (Gavaldà), ‘guja’ fregida, ‘gucha’ fregida (Baix Llenguadoc), ‘curja fregia’, ‘curjo fregio’ (Alt Delfinat).
Coja frida: ‘cuje fride’ (Landes, Bearn, Bigorra, Bordelés), ‘cuja’ frida (Bearn, Bigorra, Comenge), ‘cujo frido’ (Armanyac, Bearn, Bigorra, Comenge), ‘cuju frido’ (Bordelés).
Coja fricassada: ‘cusso fricassao’, ‘cusso fricassiao’.
Tuca fregida: ‘tuco fregido’; ‘teco fregido’ (Baix Llenguadoc).
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.}
