Aquest jove artista ens ha sorprés molt després de mostrar-nos els seus treballs, però més encara en comentar-nos que per a ell és una afició. Va estudiar Batxillerat, però malgrat tot, ha de treballar per donar suport econòmic a la família i de moment no pot cursar la Llicenciatura en Belles Arts, com li agradaria. Ara, treballa amb el seu pare a un taller de ferro i entre feina i feina comença a crear i a deixar córrer la seua imaginació.
Són quatre a casa, tres d’ells haurien d’estar treballant, però malauradament, estan a l’atur. Li preguntem si pensa dedicar-se professionalment a l’art i encara que seria el seu desig, es lamenta per no tindre la formació necessària per poder canalitzar tot el seu potencial.
El sistema continua donant mostres de per què la igualtat d’oportunitats en aquesta societat és tan necessària. No hi ha cap dubte que, Josep, amb el seu optimisme i el seu treball, gaudirà de molts èxits, i de segur que li fa un bonic vestit de ferro a la crisi.
