L’autor de la biografia Gerda Taro. Fotógrafa en la guerra de España (Libros del KO, 2023), el periodista i escriptor Fernando Olmeda, és un dels participants en les Jornades de Memòria Democràtica de Gandia del 2026. La programació s’ha fet pública i la intervenció d’Olmeda aportarà llum sobre una figura clau, la de la primera dona fotoperiodista de guerra. Serà aquest divendres 13 de novembre a les 19.00 hores en la seu de la Universitat de València a Gandia, al carrer del Tossal. Hi haurà actes fins al 9 de desembre.
La fotògrafa alemanya Gerda Taro va arribar a Espanya amb Robert Capa l’agost del 1936 per a documentar la guerra que acabava de començar. “Idealista i compromesa en la lluita contra el feixisme que s’estenia per Europa, volia despertar consciències i interpel·lar els governs occidentals. Les seues fotografies dels combatents i la població civil, així com la seua tràgica mort amb vint-i-sis anys en la batalla de Brunete, el 26 de juliol del 1937, la van convertir en icona mundial del reporterisme gràfic”, explica Olmeda.
La regidora de Memòria Democràtica, Alícia Izquierdo, acompanyada del president de l’Associació Republicana de la Safor, Salva Sanchis, de la representant de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de Gandia, Núria Martín, i de la tècnica del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València (UIG-UV), Isabel González, ha informat aquest matí de la programació de les jornades.
Amb el lema Recordar per a dignificar el passat i il·luminar el futur, les jornades abordaran l’exili republicà, la resistència al nazisme i la repressió franquista a través de la literatura, la investigació, el teatre, la música i el cinema. El programa combina la mirada de Gerda Taro sobre la Guerra Civil amb testimonis com el d’Ulpiano Alonso, les cartes del qual es portaran a escena, i la història d’Inmaculada Valderrama, que centrarà una de les presentacions a la Biblioteca Central.
Izquierdo ha explicat que les jornades volen “recuperar històries de persones que van patir la presó, l’exili o la persecució, i donar a conéixer com van defensar la llibertat en circumstàncies difícils. És molt important entendre d’on venim per poder decidir amb més consciència cap a on volem anar”, ha afirmat. La regidora també ha convidat la ciutadania a “escoltar, preguntar i compartir les seues històries. Recordar —ha insistit— és una paraula que significa tornar a passar pel cor”, ha dit en referència al que encara poden transmetre una fotografia antiga o una carta escrita des de la presó.
Sanchis ha posat el focus en la repressió de les dones a través del Patronat de Protecció a la Dona, una institució que va continuar activa després de la dictadura. Ha assenyalat que tant la conferència de María Palau com la presentació del llibre sobre Inmaculada Valderrama “permetran conéixer l’abast d’aquella repressió i escoltar els testimonis de dones que la van patir”. Martín ha fet una crida a la participació de la gent jove, “especialment de les xiques, i les ha convidades a implicar-se en les jornades”.
Per la seua banda, Isabel González ha destacat que el cicle és un espai de reflexió col·lectiva “que permet honrar la dignitat de les víctimes i acostar la història a les noves generacions”. La participació de la Universitat de València es canalitza a través de l’Aula de Memòria Històrica i Democràtica.
