Al juliol, la programació cultural al País Valencià té un nom, FRESCA!, un projecte plenament consolidat a la ciutat d’Alacant. Impulsat per l’Institut Valencià de Cultura, aquest festival internacional s’ha convertit, al llarg de les sis edicions, en un referent de les arts escèniques capaç de reunir propostes amb un altíssim nivell i d’acostar la creació contemporània a públics cada vegada més amplis i diversos. Aquest és el segon any que hi vaig, enguany amb abonament complet.
El nom del festival, FRESCA!, no fa gala a la definició d’aquest substantiu en el diccionari com a «fred moderat, especialment agradable quan es té calor». Perquè precisament molta frescor no estem passant enguany en el recinte de l’antiga estació de ferrocarril de Benalua, sobretot la nit del 21 de juliol mentre véiem la readaptació del clàssic Los locos de Valencia de Lope de Vega. Hi feia una calor sobrenatural, insuportable, exagerada, malgrat els enormes ventiladors que col·loquen al sostre i als costats de l’escenari. Molta gent va abandonar l’acte, i els que hi vam aguantar les dues hores que va durar la funció ho vam fer suant com un poll i passant-ho molt malament. Fou molt incòmode, inhumà.
Amb un canvi climàtic més que evident encara que alguns destrellatats el neguen, quan cada estiu fa més i més xardor i tenim nits tòrrides en què la temperatura no baixa dels 30º, no sé fins a quin punt hi ha la necessitat de realitzar aquestes activitats culturals en un immoble tan tancat i cobert com la Casa del Mediterrani, on no corre l’aire i la sensació de basca a l’interior és inaguantable perquè es produeix una mena d’efecte hivernacle en què la xafogor ens impedeix disfrutar dels espectacles. Trobe que gaudiríem molt més les sessions en un espai obert, completament a l’aire lliure, o en tot cas en una sala amb aire condicionat com el Teatre Arniches, el Principal o l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA). Per això, si els organitzadors volen mantenir-ne la denominació actual, que es plantegen la possibilitat, de cara a l’any que ve, de traslladar l’escenari a un altre lloc. Si no, li hauran de canviar el nom a la proposta cultural i que passe a dir-se CALENTA! Espere, confie i desitge que opten per la primera opció.
