VALÈNCIA. Des de l’any 2010 el Centre Cultural Castellut i l’Ateneu Cultural Republicà de Petrer, així com altres col·lectius que s’hi han anat adherint amb el temps, pugen a l’Alt del Guisop, el cim des d’on es divisa bona part del territori que va inspirar les rondalles que Enric Valor va recuperar de la tradició oral. Des d’aleshores, l’ascens a la muntanya es fa coincidint amb el dia de naixement de l’escriptor a Castalla, un 22 d’agost del 1911. La intenció de la marxa és reivindicar la seua memòria, ja que el gramàtic va morir l’any 2000 a València, als 88 anys. Tanmateix, més enllà de commemorar l’efemèride, les associacions no deixen de reclamar que es recupere la seua casa natal per a convertir-la en un museu sobre la vida i obra del mestre castellut.

Aquest divendres, 5 d’abril, es va escriure la primera línia del que ben bé podria ser una rondalla pòstuma d’Enric Valor. El Consell va aprovar la cessió a l’Ajuntament de Castalla de la casa natal de l’escriptor amb la finalitat que el consistori puga dur a terme les obres de rehabilitació necessàries per a convertir-la en museu. El projecte per a recuperar l’immoble estava estancat des del 2013. Aquell any, el Consell, encara sota el mandat d’Alberto Fabra, va aprovar la donació de l’edifici que mai no va arribar a executar-se fins a aquest 2019.

“És un pas important”, destaca l’escriptor Francesc Gisbert, membre del col·lectiu Gent de Valor. Tot i que “s’ha tardat”, el també representant de la Coordinadora Alcoià i Comtat pel valencià destaca “les bones voluntats” de les institucions implicades per a fer aquest pas. Ara, “cal moblar-la i donar-li contingut”, ja que “l’estructura de la casa està bé”, encara que l’interior està deteriorat, perquè “al més prompte possible, un o dos anys, puga entrar en funcionament, igual com altres cases museus dedicades a altres escriptors que funcionen molt bé”, explica l’escriptor.

El 2010, coincidint amb el centenari del naixement de l’autor de les Rondalles Valencianes, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va declarar l’Any d’Enric Valor. Aquell any van començar les successives marxes per a reivindicar que la casa siga un museu per a recuperar, estudiar i divulgar l’obra de l’escriptor, però fins ara s’havia avançat poc en la rehabilitació de l’edifici.

“L’objectiu ha de ser que la Casa Museu siga un referent, reba les visites dels escolars i s’impulsen les rutes literàries per Castalla, que ja estan creades”, afegeix Gisbert. “La seua obra és molt coneguda en l’àmbit escolar i com també entre els adult”, però l’escriptor d’Alcoi creu que cal anar més enllà aprofitant la predisposició mostrada fins ara per les administracions i, sobretot, per la tasca divulgativa i reivindicativa de la càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant amb Joan Borja al capdavant, a qui “hem d’agrair la seua implicació”, afirma Francesc Gisbert.

Una web de difusió de les cases museu

En juny del 2017, la Conselleria d’Educació, Investigació Cultura i Esport va impulsar el projecte de la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) Viatja Llibre / Viatja Lliure, un programa de divulgació que compta amb una pàgina web com a principal eina de difusió que té com a objectiu no sols el foment de la lectura d’escriptors valencians, sinó també donar a conéixer el patrimoni cultural.

El projecte consisteix a difondre els entorns i paisatges on els autors valencians es van inspirar per a escriure les seues obres aprofitant les cases museu i les rutes literàries dedicades als escriptors que hi ha a diferents municipis. Així, a banda de la web, es va posar en marxa una exposició itinerant on s’identifiquen de nord a sud les nou cases museu d’escriptors que ara per ara existeixen al País Valencià.

A la mateixa web del Viatja Llibre / Viatja Lliure apareix la relació de cases museus del territori valencià: Fundació Carles Salvador (Benassal), Fundació Max Aub (Sogorb), Casa de Lluís Guarner (Benifairó de les Valls), Casa Museu Blasco Ibáñez (València), Espai Joan Fuster (Sueca), Casa Museu Azorín (Monòver), Casa Museu Gabriel Miró (Polop), Fundació Cultural Miguel Hernández (Oriola) i també la Casa Natal d’Enric Valor (Castalla). “Són les que hi ha i, per tant, estan totes”, indicava el 2017 el president de FULL, Jesús Figuerola.

Tanmateix, l’única activitat que es proposa al voltant de la Casa Natal Enric Valor a Castalla és una ruta literària que va iniciar el 2013 el consistori junt amb el Centre Cultural Castellut. Amb un dels títols més coneguts del rondallista, Sense la terra promesa –que forma part de la trilogia del Cicle de Cassana–, l’itinerari proposa dotze punts d’interés per a refer el recorregut que narra la novel·la de Valor i que inclou l’ascens a l’Alt del Guisop el 22 d’agost.

Des de fa dos anys, la Diputació d’Alacant lliura a l’Auditori de Castalla el Premi de Novel·la Enric Valor. Tot i això, més enllà de la ruta el rastre d’iniciatives i d’activitats locals al voltant de l’obra i memòria de l’escriptor és pràcticament inexistent.

Una cessió de fins a 30 anys

La cessió de l’immoble que es va aprovar aquest divendres és per un període de 10 anys, que s’ampliarà automàticament per pròrrogues successives d’un any, fins a un màxim de trenta. L’Ajuntament, per part seua, es compromet a realitzar les obres d’adequació, recuperació, rehabilitació i reparació de l’immoble que siguen necessàries durant tot el període de cessió.

El govern va recordar que l’article 91 de la Llei 14/2003 de Patrimoni de la Generalitat estableix que l’ús de béns patrimonials de la Generalitat podrà ser cedit gratuïtament pel Consell a altres administracions públiques, entitats de dret públic o entitats sense ànim de lucre, per un període màxim de 30 anys per a finalitats d’utilitat pública o interés social que redunden en benefici dels valencians.

Una casa “inaccessible” i “en ruïnes”

L’immoble on va nàixer Valor presenta danys en la planta superior i el soterrani, dos espais que són “inaccessibles”. La terrassa que dona al jardí suposa un “cert risc i la vegetació no permet visibilitzar l’estat del terra ni el de les escales”, recollia Marisa Payá en un Treball Final de Grau presentat a la Universitat Politècnica de València el 2017.

L’estudi, que se centra en un projecte de recuperació de la porta de la casa, aporta la història de l’edifici –construït el 1900 o el 1893, segons dues fonts que recull Payá– que va comprar un policia fa aproximadament dues dècades i que aquest va començar a remodelar-la, encara que l’obra no es va finalitzar i, finalment, la va comprar la Generalitat. Amb tot, la investigadora assenyala que “la casa es trobava i es troba en ruïnes”.

Fet i fet, davant l’estat de conservació de la casa i les reclamacions d’entitats com Gent de Valor, la càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant, així com el Centre Cultural Castellut i el Centre Cultural Republicà de Petrer, l’Ajuntament de Castalla va pronunciar-se sobre les intencions que tenia l’executiu local sobre l’immoble. Així, malgrat haver aprovat un pressupost en 2017 de 500.000 euros per a reformes i obres en diversos espais de la localitat, sobre la casa de l’escriptor l’equip de govern municipal –format pel PSPV i Ciutadans– només va anunciar que es marcaven com a objectiu per a aquell el “condicionament de la casa Paco Rico i la casa Enric Valor”.

Amb la cessió d’aquest divendres, el futur de la casa d’Enric Valor està en mans del govern municipal.

Comparteix

Icona de pantalla completa