És una sopa de verdures i fideus, típica del Camp de Tarragona. Hi ha costum de fer-ne a la primavera, quan hi ha a l’abast pésols i faves tendres. Completada la part vegetal amb un grapat de fesols, un parell de patates i una col, només cal afegir-hi un os de pernil i una bola de sagí (allà en diuen untet) per donar-li una mica de sabor. És un plat molt agradable i hi ha llocs on en fan per Carnestoltes.
El mot xarró no es pot trobar als diccionaris. Coromines en parla d’un al seu Diccionari etimològic, però és una cosa molt distinta. Potser és una corrupció de farro, que són unes farinetes.
Xarró
Ingredients (4 racions): 150 g de fesols, 2 patates, 1 col petita, 150 g de pèsols desgranats, 1 os de pernil, 150 g de fideus gruixuts, sagí, farina i sal.
Preparació: de primer trossejarem la col i la posarem en una olla i, a continuació, hi afegirem els fesols (prèviament remullats) i l’os de pernil i ho cobrirem amb aigua. Ho deixarem al foc i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau, amb l’olla tapada. Mentrestant, amb una cullerada de sagí i una mica de farina (tot pastat) farem una bola que afegirem a l’olla. Seguidament pelarem les patates i les trossejarem. Al cap de mitja hora o una hora d’ebullició, quan els fesols seran mig cuits (segons la qualitat del llegum el procés pot ser més llarg o més curt) hi posarem els pésols i les patates, ho salarem i apujarem el foc. En tornar a alçar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem a foc suau una altra vegada. En passar un quart d’hora hi afegirem els fideus i, un altre quart d’hora més tard, apagarem el foc, traurem l’os de pernil i ho escudellarem.
Variants: hi podem afegir un grapat de faves tendres, una llesca de cansalada o un parell d’ossos de porc. El sagí pot ser ranci.
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
