És una mena de suquet amb allioli, però cal posar les patates a rodanxes i no a cantells. En realitat hi ha suquets que ja en porten, d’allioli, però el costum, per regla general, és de negar-lo prèviament, i en el cas d’aquest rap s’hi posa sense negar. És un plat típic de la zona costanera de la Catalunya Vella i agradarà, òbviament, als aficionats a l’all.
Segons una poesia que portava per títol «L’all-y-oli» i que es va publicar en el número del 20 d’agost de 1897 del setmanari L’Esquella de la Torratxa l’allioli és bo de qualsevol manera, barrejat amb tota mena d’ingredients, inclòs el rap; en transcriurem un versos:
«Ab cargols está molt bó;
ab cunill á gloria sab;
ab bacallá superió;
ab sanch y fetje, milló
y sobre tot fet ab rap.»
Rap amb allioli
Ingredients (4 racions): 1 rap d’uns 2 kg, 2 patates, 1 morterada d’allioli, farina, oli d’oliva i sal.
Preparació: d’entrada tallarem la cua del rap, en trossejarem el cap, el posarem en una olla, el cobrirem amb aigua i el deixarem al foc. Ho salarem i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Mentrestant, n’escorxarem la cua, la farem a rodelles, les salarem i les enfarinarem. En acabant pelarem les patates i les farem a rodanxes. Seguidament posarem un raig d’oli en una cassola de terrissa i la deixarem al foc. Quan l’oli serà calent hi posarem les rodelles (les que hi cabran, sense amuntegar-les) i les fregirem. Les tombarem perquè es facen per tots costats i, en daurar-se lleugerament, les traurem i les reservarem. Tot seguit n’hi posarem una altra tongada i farem el mateix, i així fins que s’acabaran. Llavors hi posarem les patates i les fregirem també. Les remenarem ara i adés amb la cullera de fusta i, en ser lleugerament rosses, hi tornarem a posar el peix. A continuació traurem l’olla del foc, en colarem el brou i en posarem una mica en la cassola, tot tenint en compte que no ha de cobrir el peix del tot. En alçar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Al cap de set o vuit minuts hi posarem l’allioli en la cassola, la sacsejarem, ho deixarem fer xup-xup per espai de tres o quatre minuts, ho traurem i ho escudellarem.
Variants: per alguns llocs posen en l’olla una ceba o un parell de pastanagues. Hi ha qui, en posar l’allioli en la cassola, ho enforna i deixa que es daure per sobre.
Dialectalismes: per alguns llocs en diuen rap amb «alioli».
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana].
