El pebrot és una verdura d’estiu-tardor, però ara n’hi ha tot l’any, conreat en hivernacles. A casa nostra agraden molt, cuinats o escalivats. Per algunes comarques el fan servir per a acompanyar el pollastre, que pot ser guisat o rostit al forn, segons el costum de cada lloc. En fan, que jo sàpiga, al Tarragonès, l’Horta, la comarca mallorquina del Migjorn i Menorca, però les fórmules són distintes.
Trobem la versió mallorquina en una variant de la cançó ‘L’hostal de la Pera’, arreplegada pel pare Rafael Ginard i Bauçà:
“A la fonda de la Pera i holà!
dames hi van anar i holà!
Pregunten a l’hostalera: —¿Què teniu per a sopar?
—Trobareu pollastre amb prebe i arròs sec amb bacallà.—
Les dames estan cansades i se voldrien colgar.
Elles demanen a l’amo per anar-se’n a colgar.
—Agafa el llum, criada, les podràs acompanyar.—
La criada és traïdora i se va posar a guaitar.
Elles duen calcetes curtes i una espasa al costat.
Com les dames se colgaren, la criada va tancar.
—Criada, obri la porta i cent duros cobraràs!
—Ni per cent ni per cinquanta, la porta no s’obrirà.
Mos pensàvem que eren dames i són lladres per robar.
No són cavallers senyora, sinó lladres per robar!”
Pollastre amb pebrots (Tarragonès)
Ingredients (4 racions): 1 kg de pollastre, 4 pebrots verds, 1 ceba, 2 tomaques madures, alls, avellanes torrades, vi ranci, farigola, safrà, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer trossejarem el pollastre i, en acabant, pelarem i trinxarem la ceba. Seguidament pelarem i picolarem les tomaques. A continuació traurem el peduncle i les llavors als pebrots i els esbocinarem. En estar tot preparat posarem un raig d’oli en una cassola de terrissa i la deixarem al foc, no gaire fort. Quan l’oli serà calent hi posarem el pollastre i el sofregirem. El remenarem ara i adés amb la cullera de fusta, el tombarem perquè es faça per tots costats i, en daurar-se lleugerament, hi afegirem la ceba i la sofregirem també. Rebaixarem una mica la flama, ho remenarem ara i adés i, quan la ceba agafarà una mica de color, hi posarem la tomaca i els pebrots. Ho remenarem de tant en tant, hi afegirem un got de vi ranci i una mica d’aigua (just per a cobrir-ho) i apujarem el foc. Ho salarem, hi afegirem un branquilló de farigola i uns brins de safrà i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Mentrestant, pelarem tres o quatre alls i en farem una picada, amb una dotzena d’ametles. Al cap de trenta o quaranta minuts d’ebullició, quan el pollastre serà cuit, hi afegirem la picada, ho deixarem fer xup-xup un parell de minuts o tres, ho traurem i ho escudellarem.
Variants: hi podem afegir una copeta de brandi o uns brins d’orenga (o romaní). Podem canviar el vi ranci per un altre de blanc.
Pollastre amb pimentons (Horta)
Trossejarem el pollastre, el sofregirem en una cassola de fang (amb oli), hi afegirem quatre o cinc pimentons (verds), ho sofregirem també, hi posarem un parell de gots d’aigua, ho salarem i ho deixarem coure a foc suau, amb la cassola tapada.
Pollastre amb pebres (Migjorn)
Ingredients (4 racions): 1 pollastre, 4 pebres vermells, 2 tomaques madures, 1 ceba tendra, alls, 1 llimona, brandi, pebre, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer posarem els pebres, les tomaques i mitja dotzena d’alls (amb un tall all llom) en una llanda i ho enfornarem, a 200º. En passar uns trenta minuts ho traurem i ho deixarem refredar. Mentrestant, esplomarem el pollastre, li tallarem el coll i les potes, el soflamarem, l’esmocarem, el farem a quarts, el salpebrarem, el posarem en una plata que puga anar al forn, el ruixarem amb unes gotes d’oli i de suc de llimona i l’enfornarem. De tant en tant el ruixarem amb una mica d’oli, de suc de llimona i de brandi i, a mitja cocció, el tombarem. Mentre es rosteix el pollastre pelarem els pebres, els farem a tires i les posarem en un bol. En acabant pelarem les tomaques, les esbocinarem i les afegirem al bol. Seguidament pelarem la ceba, la tallarem per llarg i l’hi afegirem també. Finalment ho salarem, hi afegirem un raig d’oli i ho barrejarem. Al cap de trenta o quaranta minuts de forn traurem el pollastre, el posarem en els plats, hi posarem al costat el contingut del bol i ho portarem a taula.
Variants: hi ha qui posa en la plata uns alls sencers (amb pell). Uns altres empolvoren el pollastre amb uns brins de farigola. Podem posar en el bol una trinxadissa de julivert.
Pollastre amb pebres (Menorca)
De primer escalivarem uns pebres vermells i, en acabant, sofregirem (amb oli) el pollastre (trossejat), hi farem un sofregit de ceba i tomaca, hi afegirem els pebres i un got d’aigua, ho salpebrarem i ho deixarem coure a foc suau, amb el tià tapat.
Hi podem afegir mitja dotzena d’alls (pelats), uns brins de marduix o un parell de fulles de llorer.
Dialectalismes
Pollastre amb pebres: pollastre amb ‘prebes’ (Migjorn), ‘pullastre’ amb pebres (Menorca).
Pollastre amb pebrots: ‘pullastre’ amb pebrots.
Pollastre amb pimentons: pollastre ‘en’ pimentons.
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
