Els gerds o gerdons només creixen, als Països Catalans, a les serralades del Pirineu i el Prepirineu però es poden trobar arreu del territori (en algunes botigues), tot i que, fora dels llocs on es conrea, no té aplicacions culinàries i la gent se’ls menja crus, com qualsevol altra fruita. A Andorra, però, fan un pastís de gerds (molt de tant en tant, això sí) molt grat al paladar. És una coca de pasta bamba que, a sobre, porta un llit de gerds i, una vegada cuita, en resta tova i amb el sabor de la fruita de bosc.
Pastís de gerds
Ingredients: 500 g de gerds, 250 g de farina de força, 1 ou, 100 g de mantega, 50 g de sucre (i una mica més per a empolvorar) i 20 g de rent.
Preparació: de primer deixatarem el rent en un quart de got d’aigua tèbia i, en acabant, posarem la farina sobre el marbre de la cuina, en farem un clot al mig, hi afegirem la mantega (que haurà d’estar a temperatura ambient), l’ou, el sucre i l’aigua del rent i ho barrejarem i pastarem fins que hi haurà una massa que es desenganxarà dels dits. L’hem de pastar i fényer com si fos un pa; si cal, hi afegirem una mica més d’aigua o de farina. En estar ben pastada en farem una bola, la posarem en un bol i la deixarem tovar en lloc tebi, tapada amb un tovalló. Al cap d’un parell d’hores la tornarem a pastar lleugerament, en farem una bola, l’aplanarem amb un corró fins que hi haurà una coca redona d’un pam i mig de diàmetre i en cobrirem el cul i les parets d’un motle de pastisseria de vores baixes. Hi posarem a sobre els gerds, ho ensucrarem ben ensucrat, ho deixarem tovar per espai d’una hora i ho enfornarem, a 200º. En passar uns vint minuts ho traurem i ho deixarem refredar.
Variants: podem canviar la mantega per oli o per sagí.
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
