Bon rei en Jaume. A l’apartat 2Cat de la plataforma RTVE Play, trobem la sèrie televisiva Llibre dels Fets del bon rei en Jaume (1208-1276). Ovidi Montllor exerceix com a narrador, Anna Maria Barbany fa de Maria de Montpeller i Joan Miralles encarna al rei en Jaume en l’edat adulta. Basant-se en el text medieval, Maria Aurèlia Capmany hi escriu el guió. La sèrie fou emesa en l’any 1978 i són un total de sis episodis en blanc i negre.
Còmics de l’AVL. Amb l’opció d’accés i descàrrega gratuïtes, tenim, entre d’altres, el còmic que tracta de la biografia del rei Jaume I el Conqueridor.
Grans obres Bromera. Recomanem la consulta i lectura de dues obres de gran format de l’editorial d’Alzira. Jaume I, el naixement d’un poble de Víctor Gómez, Rafael Matoses i Salvador Vendrell. El rei conqueridor, Jaume I: entre la història i la llegenda d’Antoni Furió. Recordem que el rei en Jaume està soterrat al monestir de Poblet.
Horitzó 2038. Huit-cents anys del naixement del poble valencià. Segons s’afirma a la seua pàgina web, el recentment creat Fòrum Jaume I 2038 és una iniciativa cívica, cultural i institucional que naix amb l’objectiu de commemorar de forma participativa i transformadora els 750 anys de la mort de Jaume I, primer rei i fundador del Regne de València.
Música. Regina i El Conqueridor són dos discos de Capella de Ministrers, un excel·lent grup valencià de música antiga. Vergonya, cavallers, vergonya és el títol d’un disc elaborat en 2008 pel grup de folk valencià Al Tall com a reivindicació dels 800 anys del naixement del rei en Jaume.
Plaça Jaume I. Per favor, siguem coherents. A la ciutat de València, tenim una plaça articulada al voltant de l’estàtua eqüestre del rei Conqueridor realitzada per l’escultor Agapit Vallmitjana: posem-li el nom de Plaça Jaume I, dediquem-li un altre espai públic al també rei Alfons el Magnànim. Gràcies.
Ràdio À Punt. Trobem un pòdcast de la ràdio pública valenciana anomenat 1238 La conquesta de València: són set capítols sobre la conquesta de Balansiya per l’exèrcit del rei en Jaume, entrada triomfal en la capital del Túria el 9 d’octubre de 1238.
Reina na Violant d’Hongria. És la segona muller i principal suport del rei Conqueridor. És la mare d’en Pere el Gran (rei d’Aragó, Catalunya, València i Sicília), d’en Jaume II (rei de Mallorca, senyor de Perpinyà i Montpeller) i de na Violant d’Aragó (reina de Castella pel casament amb Alfons el Savi). Està soterrada al monestir de Santa Maria de Vallbona.
Ruta Jaume I. Amb la direcció científica dels medievalistes Enric Guinot i Josep Torró, el llibre Rutes de Jaume I es publicà en l’any 2008 en forma de fascicles associats a la revista El Temps. Si viatgem de nord a sud, són 16 etapes que mostren els llocs geogràfics lligats a la trajectòria històrica del rei Conqueridor: de Montpeller a Narbona, de Girona a Vilafranca de Conflent, de Sant Cugat del Vallès a Ripoll, la ciutat de Barcelona, de Cervera a la Seu d’Urgell, de Tortosa a Vilafranca del Penedès, de Montsó a Alcanyís, d’Andratx a la ciutat de Mallorca, de Bunyola a Felanitx, de Peníscola a Morella, de Begís a Castelló de la Plana, del Puig a València, de Silla a Oliva, d’Alzira a Bocairent, del Camp de Mirra a Dénia, de Villena a Múrcia.
Tractat d’Almisrà 1244. Recreació històrica anual on es recorda la signatura de la pau entre el rei Jaume I d’Aragó i l’infant Alfons (futur rei Alfons el Savi de Castella): la frontera entre ambdós regnes cristians peninsulars quedà fixada a la línia Biar Busot.
Tramuntana. Film dirigit per Carlos Pérez Ferre: s’inicia amb la conversa entre un conseller i el rei en Jaume, el primer li parla de les meravelles i riqueses del regne musulmà de Balansiya. Repartiment encapçalat per Jorge Sanz, Emma Suárez i Álvaro de Luna. Com suggereix el títol, els repobladors cristians vénen del nord. Paco Muñoz ho explica en una cançó: “Catalans i aragonesos entrecreuaren la sang amb els moros que pogueren quedar-se a ser valencians”.
