És plat típic del Barcelonès, tot i que poc conegut. El llenguado és un peix que no es pot guisar perquè es desfà. És molt delicat i només es pot fregir o fer a la brasa (o al forn), que són preparacions elementals, senzilles, però que donen bons resultats. En aquest cas és tracta de llenguado fregit i adornat amb tàperes, i és una bona combinació perquè les tàperes tenen un punt de malícia que fa la carn del peix més agradosa.
Llenguado amb tàperes
Ingredients (4 racions): 4 llenguados, 200 g de tàperes en vinagre, farina, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer escapçarem i esmocarem els llenguados, els escorxarem, els salarem i els enfarinarem. En acabant posarem un bon raig d’oli en una paella de mànec i la deixarem al foc, no gaire fort. Quan l’oli serà calent hi posarem els llenguados (els que hi cabran, sense amuntegar-los) i els fregirem, primer d’un costat i després de l’altre. Quan seran daurats els traurem, els posarem en els plats i en posarem una altra tongada en la paella, i així fins que s’acabaran. Llavors els adornarem amb les tàperes i els traurem a taula.
Variants: podem salpebrar el peix. Si trobem que les tàperes fan massa gust de vinagre, les podem deixar mitja hora a remull, prèviament. Hi ha qui hi sofregeix les tàperes, molt lleugerament (estan llestes en cosa de segons).
Dialectalismes: «llenguadu amb tàperas».
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
