És potser un licor dels més agradables, una barreja d’alcohol i café de color negre quan es tracta d’elaboracions casolanes, perquè els licoristes el solen fer destil·lat i aleshores és completament transparent (a vegades, perquè també hi ha qui el fa negre). De totes les maneres sol agradar a la gent gran i també a la jovenalla. Ma mare en feia per Nadal, i ens deixava tastar-ne una mica, que assaboríem amb delectació. Era tan bo! Els d’ara ja no ens semblen igual, tot i que, segurament, són tan bons o més.
És un licor típic del País Valencià però també hi ha qui en fa a la Noguera, el Baix Ebre i Mallorca, i per part occitana és conegut a l’Alvèrnia, el Bearn, el Comtat de Foix i la Provença.
Licor de café
Ingredients: mig litre de cafè, 1 l d’aiguardent de 45º i 250 g de sucre.
Preparació: ho barrejarem tot i ho embotellarem.
Variants: hi ha qui, en fer el cafè, hi afegeix el sucre. Per alguns llocs deixen el café (en gra) en maceració amb l’aiguardent i, al cap d’una setmana ho colen; d’aquesta manera, la beguda en resta incolora. Uns altres deixen en maceració el café molt. A la Noguera hi ha qui hi afegeix una pela de llimona, una pela de taronja i un bastonet de vainilla. A la Safor i la Marina hi ha qui hi afegeix un canonet de canyella. A l’Alvèrnia hi ha qui hi afegeix un branquilló de berbena, un altre de til·la i un bastonet de vainilla. Per alguns llocs del Bearn hi ha costum d’afegir-hi mitja dotzena d’ametles amargues (moltes). A la Provença hi ha qui hi afegeix un bastonet de vainilla.
Altres denominacions: licor de cafè (Noguera, Baix Ebre, Mallorca), licor de cafè (Alvèrnia, Comtat de Foix), liquor de cafè (Bearn, Provença). ‘Licor de café’ és una denominació que es fa servir al País Valencià.
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
