Dir del Genovés (la Costera) que és poble de pilotaris és dir veritat… i és quedar-se molt curt. Amb no arriba a 3.000 habitants, aquest municipi —bressol del mític Paco Cabanes— ha donat 64 professionals de la pilota. Professionals vol dir que vivien de jugar. La dada és tan espectacular, que tota la mística que envolta a l’esport autòcton es queda curta per referir-se a un poble que respira tantíssima afició. El Museu de la Pilota del Genovés, tot l’any atent a l’actualitat que genera aquesta disciplina esportiva, ha produït amb l’ajuntament la mostra El Genovés i la pilota valenciana. S’inaugurarà el pròxim dissabte 12 de desembre.
David Sarasol és el director del museu. Ha explicat a Diari La Veu que aquest poble “ha construït al llarg de generacions una relació singular amb la pilota valenciana” i que la projecció del Genovés va assolir “una intensitat especial durant els anys huitanta i noranta, quan més d’una vintena de professionals tots ells del municipi van coincidir en les modalitats d’escala i corda i raspall disputant partides cada dia” per tot el País Valencià, conta.

Per a aquesta exposició, David Sarasol recupera noms, espais i fites que expliquen el pes del municipi en l’esport autòcton. Segons el treball, s’han identificat 68 jugadors professionals de primera categoria (20 dels quals són anteriors a Paco Cabanes, el Genovés) i 43 de segona categoria o amateurs. L’estudi també recull la participació de trinqueters, artesans, monitors, seleccionadors i altres figures essencials per a la continuïtat de la pilota.
Pel que fa al palmarés, la investigació del Museu de la Pilota atribueix al poble l’obtenció de 94 títols oficials professionals, entre els quals destaquen els 14 de Paco Cabanes, els 12 de Tonet IV i els 10 de Sarasol I.

La recerca fa valdre també les nissagues de jugadors que han mantingut viva la tradició, com els Cabanes, Sarasol, Pigat, Batiste, Viñes o Tonet, i recorda els carrers de la Font i de Sant Pasqual com a escenaris on es formaren nombrosos pilotaris. Era l’època d’abans del trinquet, que no arribaria fins als anys seixanta del segle XX.
Entre les fites decisives destaquen, efectivament, la construcció del trinquet el 1963, impulsada pel tio Arturo i la tia Mercedes, i la creació de l’escola municipal de pilota el 1980. El treball també reivindica la presència femenina. Així, la mostra recorda Mercedetes, pionera al poble durant els anys seixanta i setanta malgrat els prejudicis de l’època.
Hui, encara que el nombre de professionals del poble en actiu és molt més reduït, l’escola municipal reuneix al voltant d’un centenar d’alumnes, “una base que convida a mirar al futur amb optimisme”, afig Sarasol. I de l’anecdòtica presència de les dones fa quaranta o cinquanta anys, s’ha passat a una realitat esportiva en clau femenina imparable per tot arreu.

La pràctica de la pilota continua sostinguda pel club local, les competicions d’aficionats i els espais esportius i culturals del poble. El trinquet municipal, el Museu de la Pilota i la Ruta de la Pilota reforcen aquesta identitat, mentre que les futures instal·lacions previstes al poliesportiu ampliaran les possibilitats de formació i joc, anuncia Sarasol. Durant uns anys, també, el trinquet del Genovés es feu famós per la seua conversió en el Trinquet Blau: es van pintar d’aquest color totes les parets i es feien servir pilotes de color blanc. Tot, amb la finalitat d’afavorir la retransmissió televisiva de les partides per Canal 9.

La investigació conclou que “la força del Genovés no s’explica només pels seus campions, sinó per una comunitat que ha fet de la pilota una expressió compartida de cultura, esport i memòria”, assenyala el director. I efectivament, una ruta pel poble permet veure un bon grapat d’obres d’art: el monument al pilotari del creador local Diego Cháfer, de 1992; les escultures El saque, de Pinazo (rèplica de l’original que està a la Diputació de València); Pilota de vaqueta, de Manuel Boix i la seua reeixida sèrie El punt dins del moviment; i la del jugador a punt d’iniciar la partida, d’Emilio Escobar. A més del panell ceràmic de més de deu metres d’alçada amb la figura de Paco Cabanes, mite colossal i inigualable de la pilota, en una de les façanes de la Casa de la Cultura.

El Museu de la Pilota del Genovés ocupa el lloc d’un antic saló de convits des d’on es veu l’interior del trinquet, edifici annex. Es va inaugurar el 2003 i des del 2017 està reconegut oficialment com a museu per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. A més, forma part de la Xarxa de Museus de la Diputació de València, dins la marca L’ETNO.
Conserva tota mena d’utensilis: pilotes, proteccions, indumentària, documents, cartells. Però en la matèria en què és imbatible és com a arxiu fotogràfic. S’ha creat un fort vincle entre aficionats, jugadors i exjugadors amb el museu per fer-lo dipositari de les fotografies antigues que un es troba per casa. Eixes i les actuals, ja que el director documenta fotogràficament moltes partides i personatges per afegir-los a l’arxiu, conformen un corpus en constant ampliació. Des del perfil del museu en Facebook, diàriament apareixen noves fotos.






