És un conill al forn que fan per algunes comarques valencianes, concretament a la Vall d’Albaida, el Comtat, l’Alcoià i la Marina Baixa. En diuen així perquè cal obrir el conill, sense trossejar-lo i posar-lo en acabant, ben espatarrat, en una llanda, acompanyat de cebes i tomaques, les quals, escalivades, faran d’acompanyament. El costum, sovint, és d’amanir-lo, a taula, amb allioli, i és un plat que per allà agrada molt.
Conill espatarrat
Ingredients: (4 racions): 1 conill d’1,2 kg, 2 cebes, 4 tomaques mitjanes, farigola, romaní, sagí i sal.
Preparació: de primer tallarem al conill les orelles, les potes i la cua, l’escorxarem, el trossejarem, li traurem els ulls, el salarem, l’untarem de sagí, el posarem, espatarrat, en una llanda de forn, hi afegirem mig got d’aigua i uns branquillons de farigola i romaní i ho enfornarem, a 180º. Mentrestant, pelarem les cebes i les partirem pel mig. En acabant partirem les tomaques pel mig. Al cap d’uns vint minuts de forn hi afegirem les cebes i, un quart d’hora més tard, les tomaques. En passar un quart d’hora o vint minuts ho traurem i ho portarem a taula. Hi ha costum, a vegades, d’amanir-lo amb allioli, i d’acompanyar-lo amb patates fregides.
Variants: en comptes d’untar el conill amb sagí, el podem ruixar amb oli. Hi ha qui fa una trinxadissa de pastanaga (ratllada) i julivert, hi afegeix un grapadet d’ametles (picades al morter) i, vint minuts abans de traure la llanda del forn, ho deixa caure per sobre del conill; a l’Alcoià hi ha qui hi afegeix un grapat de rovellons, trinxats finament. Al Comtat hi ha qui hi afegeix un branquilló d’orenga. A la Marina Baixa hi ha qui posa la ceba per sobre del conill, tallada per llarg.
A la Vall d’Albaida hi ha qui fa el conill a la brasa.
Dialectalismes: conill ‘aspatarrat’ (Vall d’Albaida, Comtat, Alcoià), ‘cunill aspatarrat’ (Vall d’Albaida, Marina Baixa).
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
