És un plat conegut per alguns llocs de la Noguera, ben senzill (ni tan sols porta una mica de sofregit). En la cuina, quan una cosa es prepara ‘al vi’, generalment s’hi sol fer servir del negre. És el cas dels plats de caça, on el vi, segons la creença popular, fa més tendra la carn, i amb les peces de caça ja sabem que, si no són gaire joves, passa el mateix que amb les gallines, que fan molt bon brou però tenen la carn més aviat dura. En aquest cas, però, el costum és de fer-ne servir del blanc, i el resultat és excel·lent.
Al Raiguer també en fan, de manera un xic diferent.
Conill al vi (Noguera)
Ingredients (4 racions), 1 kg de conill, vi blanc, pebre, pebre roig, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer trossejarem el conill i, en acabant, posarem un raig d’oli en una cassola de terrissa i la deixarem al foc. Quan l’oli serà calent hi posarem el conill i el sofregirem. El remenarem ara i adés amb la cullera de fusta, el tombarem perquè es faça per tots costats i, en daurar-se lleugerament, hi afegirem una culleradeta de pebre roig, hi farem unes remenades i hi posarem una mica de vi (sense arribar a cobrir-ho). Ho salpebrarem i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau, amb la cassola tapada. Al cap d’uns trenta minuts, quan s’haurà quedat sense líquid o gairebé, ho traurem i ho escudellarem.
Variants: hi podem afegir un branquilló de romaní o un parell de fulles de llorer.
Conill al vi (Raiguer)
Ingredients (4 racions): 1 kg de conill, 1 ceba, vi blanc, farina, farigola, llorer, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer trossejarem el conill i, en acabant, pelarem i trinxarem la ceba. Seguidament posarem un raig d’oli en una greixonera i la deixarem al foc, no gaire fort. Quan l’oli serà calent hi posarem el conill i el sofregirem. El remenarem ara i adés amb la cullera de fusta, el tombarem perquè es faça per tots costats i, en daurar-se lleugerament, hi afegirem la ceba i la sofregirem també. Rebaixarem una mica la flama, ho remenarem de tant en tant i, quan la ceba agafarà una mica de color, hi afegirem una cullerada de farina, hi farem unes remenades, hi posarem un parell de gots de vi, ho cobrirem amb aigua i apujarem el foc. Ho salarem, hi afegirem uns brins de farigola i un parell de fulles de llorer i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Al cap d’uns trenta minuts ho traurem i ho escudellarem.
Variants: hi ha qui hi afegeix uns brins de marduix o romaní. Podem canviar l’oli per sagí.
Dialectalismes: ‘cunill’ al vi (Noguera), ‘cuní’ al vi, ‘cunij’ al vi (Raiguer).
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
