L’endevinalla fa així:
“N’hi ha de negre,
n’hi ha de blanc,
la dolçura
al cor s’atura
i és molt bo
sinó que no dura.”
El raïm és una de les fruites més dolces i apreciades, a casa nostra i a tot arreu. Aquest coc és típic del Baix Maestrat i en solen fer, com és natural, a finals de l’estiu, generalment amb raïm negre, tot i que també n’hi ha qui hi fa servir del blanc. Té algunes similituds amb la coca amb molles perquè cal empolvorar el farciment amb una mica de farina, la qual es ruixa en acabant amb oli, i el resultat és, sens dubte, un coc molt llaminer.
Coc amb raïm
Ingredients: 600 g de raïm negre, 500 g de farina de força (i una mica més per a empolvorar), 2 ous, 30 g de rent, 200 g de sucre i oli d’oliva.
Preparació: de primer deixatarem el rent en mig got d’aigua tèbia i, en acabant, posarem la farina sobre el marbre de la cuina, en farem un clot al mig, hi afegirem els ous, l’aigua del rent, el sucre i mig got d’oli i ho barrejarem i pastarem fins que hi haurà una massa que es desenganxarà dels dits; si cal, hi afegirem una mica més d’aigua o de farina. En estar ben pastada en farem una bola, la posarem en un bol i la deixarem tovar en lloc tebi, tapada amb un tovalló. Mentrestant, esgranarem el raïm i el rentarem. Al cap d’un parell d’hores posarem la bola sobre el marbre i l’aplanarem amb el corró fins que hi haurà un coc més o menys redó i bastant prim (d’uns dos pams de diàmetre o una mica més). A continuació el posarem sobre una llanda de forn, l’empolvorarem amb farina, el ruixarem amb una mica d’oli, hi posarem a sobre el raïm, l’escamparem (pel centre; hi ha de restar un bon tros de vora sense raïm), hi tornarem a posar farina i oli i el tancarem tot alçant-ne les vores i embolcallant el farciment (però no del tot, s’ha de poder veure una mica de raïm). Farem el possible perquè quede redó, el deixarem tovar per espai d’una hora i finalment l’enfornarem, a 190º. El traurem al cap d’uns vint minuts.
Variants: el raïm pot ser blanc. Abans d’enfornar-lo, el podem empolvorar amb sucre.
Dialectalismes: coc ‘en’ raïm.
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
