El Cercle Isabel de Villena (CIV) considera que la proposició de llei de «llibertat educativa» és un «clar retrocés en comparació a la llei actual», atés que «afavoreix, de múltiples maneres, la llengua socialment dominant (el castellà) i, per tant, perjudica la llengua minoritzada (el valencià), de manera que va contra la LUEV, l’Estatut i la Constitució» i, a més, «perjudica el poble valencià, ja que la llengua perjudicada és la pròpia (Estatut), que a més és la seua principal senya d’identitat (LUEV)».
En primer lloc, l’entitat subratlla que «el marge de decisió dels pares en l’educació obligatòria té límits». «La col·laboració dels pares amb el sistema educatiu resulta molt beneficiosa -i la no col·laboració pot resultar molt perjudicial-», «però es tracta de participar o decidir en qüestions determinades i de la manera que marca la llei», afirma.
«Els pares poden participar en la presa de decisions sobre distintes qüestions però no directament, sinó a través dels seus representants en el Consell Escolar, on hi ha també representants de la resta de la comunitat escolar», afegeix.
«Per tant, el títol de la proposició de llei (de “llibertat educativa”) no sembla justificat», remarca.
L’escola no és lliure, sinó obligatòria
El CIV assenyala que «la Constitució deixa ben clar que “L’ensenyança bàsica és obligatòria” (art. 27.4)» i, per això, «els pares estan obligats a enviar els fills a l’escola si no volen perdre la pàtria potestat».
D’aquesta manera, destaca, «l’interés col·lectiu de l’educació obligatòria explica que els aprenentatges que s’han de fer en les etapes obligatòries no els decidixen els pares sinó el conjunt de la societat (que inclou els pares), a través dels seus representants polítics al parlament».
L’entitat ressalta que «el tractament del valencià en la nova legislació educativa ha de complir la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), que a més són normes aprovades per un ampli consens i, per tant, reflectixen la voluntat del conjunt de la societat, que s’ha de respectar. El tractament del valencià no deu anar en contra d’eixes lleis ni tan sols pot obviar-les».
Complementar i compensar
Per al CIV, «una qüestió molt important que cal tindre present és que l’educació obligatòria no existix per a ensenyar tot allò que el ciutadà necessita, sinó solament allò que no s’aprén ja fora de l’escola (en la família, el carrer, en contacte amb els mitjans de comunicació, etc.)». Per tant, «l’escola completa l’aprenentatge extraescolar», indica.
I, atés que «el nostre bilingüisme és de tipus diglòssic (com declara el preàmbul de la LUEV, apt. IV), el castellà és tan dominant que generalment els xiquets valencianoparlants l’aprenen fora de l’escola (a través del contacte amb castellanoparlants, de continguts multimèdia, etc.) i acaben amb un vocabulari més ric en castellà que en valencià», continua. Per tant, «en la pràctica, l’escola ha de dedicar sempre més temps i recursos al valencià que al castellà per a que els alumnes acaben l’educació obligatòria amb un nivell equiparable, com marca la llei». «El sistema educatiu, a més de completar l’ensenyament lingüístic, l’ha de compensar», assevera.
«La trista realitat»
No obstant això, assenyala, «la trista realitat és que el nivell final de valencià continua sent molt inferior al del castellà: en municipis tradicionalment valencianoparlants però fortament castellanitzats com Alacant, Elx i València i en la zona metropolitana del Cap i casal, molts d’alumnes acaben l’ESO fins i tot amb clares dificultats per a expressar-se oralment i per escrit en valencià».
Així, «per a complir l’Estatut i la LUEV, la nova llei ha d’augmentar necessàriament la presència del valencià en l’educació obligatòria. No fer-ho o fins i tot reduir la presència del valencià seria, tenint en compte els resultats i l’experiència acumulada, anar conscientment contra la LUEV i l’Estatut».
Estabilitat i consens
El CIV apunta que «l’educació -especialment l’obligatòria- necessita estabilitat» i «aprovar lleis educatives de manera unilateral pot servir per a acontentar a curt termini els propis electors, però de fet condemna la reforma a una derogació (quan canvie el govern) i, a més, és irresponsable perquè juga amb l’educació, que és un dels pilars de la societat i de la democràcia».
«Les reformes del sistema educatiu, que és un pilar de la societat i la democràcia, requerixen consens» i «el valencià és un altre pilar, ja que, segons proclama el preàmbul de la LUEV, “la llengua valenciana és part substancial del patrimoni cultural de tota la nostra societat” (apt. VII) i “la més peculiar senya d’identitat” del poble valencià (apt. IV)», indica. «Per tant, el tractament de la llengua en el sistema educatiu -així com en la política lingüística de la Generalitat- és una qüestió que requereix consens en les Corts». «Usar la llengua com a arma política és una falta de respecte al poble valencià», afirma.
El castellà a les zones valencianoparlants
L’entitat remarca que, «per les raons i l’experiència que s’han exposat», cal dedicar a l’escola «més atenció a la llengua minoritzada en la societat (el valencià) que a la llengua dominant (el castellà)», i «no deu existir una línia en la llengua dominant com a “llengua base”; seria contrària a la LUEV, l’Estatut i la Constitució».
Per això, continua, «la llei actual ha possibilitat que, en el sistema educatiu, la presència de la llengua minoritzada en la societat (el valencià) fora fins a un 35% superior a la de la llengua dominant (el castellà)». A pesar d’això, «com hem vist adés, els resultats demostren que la presència del valencià ha sigut, fins ara, insuficient». Per tant, «per a complir l’Estatut i la LUEV, la nova llei hauria d’augmentar necessàriament la presència del valencià en l’educació obligatòria».
«Contràriament, la proposició de llei fins i tot reduïx la diferència permesa entre les dos llengües oficials fins a un 20% (de 3r de Primària fins a 4t d’ESO, un total de 8 cursos)» i «amb això esdevé encara més difícil que l’educació obligatòria puga compensar l’aprenentatge lingüístic extraescolar», assevera. «Després, la presència del valencià en Batxillerat pot acabar sent residual», alerta.
A més, el CIV adverteix sobre altres aspectes de la proposició de llei de «llibertat educativa», com ara la possibilitat de fer sempre els exàmens en castellà, l’exempció temporal, la convalidació de títols i la reducció de la presència del valencià a les zones castellanoparlants.
Finalment, el Cercle Isabel de Villena assenyala que «la Constitució estableix que els poders públics “inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per a garantir el compliment de les lleis” (art. 27.8)». En aquest sentit, «és possible i necessari que la llei establisca els mecanismes per a garantir que la docència (amb els materials didàctics que comporta) s’està fent en la llengua que toca. Si no es prenen mesures en esta qüestió s’està tolerant que la llengua dominant xafe més terreny a la llengua dominada», subratlla.
