A Borriana (la Plana Baixa), l’execució de les obres del gran col·lector de Borriana ha descobert nous enterraments d’època musulmana a la zona de l’alqueria de Calatrava, segons ha informat l’Ajuntament. Hi ha referències d’una necròpolis situada en aquest lloc des de la conquesta de Jaume I, per la qual cosa fa més de 20 anys que s’han tingut en compte cauteles arqueològiques a l’hora de dur a terme intervencions en aquesta àrea.
Així, durant els treballs de construcció d’un supermercat l’any 2013 al costat de l’actual alqueria i torre de Calatrava, s’hi va identificar un important cementeri musulmà, en el qual es van excavar quasi seixanta enterraments d’adults i xiquets que es van depositar al Museu Arqueològic de Borriana.
L’aprovació del projecte de construcció del col·lector que arriba fins als actuals horts d’oci, els quals estaven en un principi en zona d’afecció de la necròpoli, va fer que l’Ajuntament de Borriana incloguera una clàusula de control arqueològic en les obres, treballs d’arqueologia que es coordinen des del Servei Municipal d’Arqueologia de la ciutat de la Plana Baixa amb la supervisió dels Serveis Territorials de la Conselleria de Cultura.
L’equip d’arqueologia que està fent els treballs de camp ha informat de l’aparició d’almenys sis nous enterraments musulmans, a més de restes ceràmiques de l’època, la qual cosa confirma l’extensió del cementeri, que ja és el més gran excavat d’època musulmana en tot el terme municipal de Borriana.
Diverses necròpolis
Les diverses actuacions arqueològiques desenvolupades les últimes dècades a Borriana, tant al nucli urbà com al terme municipal, han donat a conéixer, de manera parcial o completa, diversos cementeris d’època islàmica. L’existència d’algunes d’aquestes necròpolis ja es coneixia gràcies als textos cristians, ja que apareixen referenciats als documents de les donacions reals, encara que se’n desconeixia la ubicació.
No obstant això, el coneixement científic d’aquests enclavaments funeraris ha sigut parcial, a causa de la dinàmica de les intervencions arqueològiques urbanes, atés que, d’una banda, la metodologia de l’excavació s’ha d’ajustar a la classe d’obra, i d’altra, la limitació de la superfície del solar a
excavar impossibilita assolir una comprensió millor de tot el conjunt.
