Compromís ha proposat a l’Ajuntament de Sagunt (el Camp de Morvedre) que adquirisca la casa natal de Joaquín Rodrigo amb l’objectiu que l’immoble on va nàixer el compositor, fill predilecte de la ciutat, s’integre en el patrimoni municipal.
En aquest sentit, la portaveu de la coalició a la localitat, Maria Josep Picó, ha explicat que consideren que “l’Ajuntament ha de fer-se amb la propietat de la casa on va nàixer uns dels personatges il·lustres de Sagunt, el mestre Joaquín Rodrigo i estudiar la possibilitat de convertir l’immoble en la casa museu del compositor, compatibilitzant-lo amb altres usos culturals”.
Un immoble històric
“El maig passat érem coneixedors que l’associació de caçadors de Sagunt posava a la venda la casa natalícia de Joaquín Rodrigo, un immoble històric situat al centre de la ciutat. Creiem que és el moment oportú perquè el consistori en faça efectiva la compra i que forme part del patrimoni municipal”, ha assenyalat Picó.
Així mateix, la portaveu valencianista ha declarat que “com a ciutat històrica, capital cultural valenciana en l’exercici 2018-19 i candidata a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, no ens podem permetre deixar escapar l’oportunitat d’adquirir una joia patrimonial com és la Casa Rodrigo”.
Per aquest motiu, “Sagunt ha d’impulsar la creació de la casa museu de l’il·lustre compositor. Un edifici que, a més, podria albergar altres usos culturals, socials i educatius, compatibles també amb activitats sorgides des de la societat civil i l’associacionisme”, ha conclòs Picó.
El mestre Rodrigo
El compositor va nàixer a Sagunt el 22 de novembre del 1901, dia de Santa Cecília, la patrona dels músics, va perdre la vista als set anys, després d’haver contret la diftèria a causa d’una epidèmia. Segons ell, la pèrdua parcial de la vista el va posar en el camí de la música. Rodrigo va iniciar els seus estudis musicals amb nou anys, estudiant solfeig, violí i piano. Amb 16 anys va estudiar harmonia i composició amb professors del Conservatori de València.
El 1927 es va traslladar a París, on va fer els seus primers treballs de composició: Sarabanda llunyana i Preludi al gall matiner, que daten del 1923. Una de les seues primeres composicions va ser interpretada per l’Orquestra de València. A la capital del Sena, va fer amistat amb Maurice Ravel, Darius Milhaud, Arthur Honegger, Ígor Stravinski i Manuel de Falla i va conéixer la seua futura esposa, la pianista turca Victoria Kamhi, amb la qual es va casar el 19 de gener del 1933.
El Concert d’Aranjuez es va estrenar el 9 de novembre del 1940 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, interpretat per Regino Sáinz de la Maza a la guitarra i l’Orquestra Filharmònica de Barcelona, dirigida per César Mendoza Lasalle. El 7 de maig del 1950 es va interpretar al Théâtre Champs Élysées, a París. El mestre Rodrigo havia compost aquesta obra al seu estudi del 159 de la Rue Saint Jacques, al Barri Llatí de la ciutat, mentre la Guerra Civil espanyola s’aproximava a la fi amb la victòria definitiva de Franco, i una altra guerra es gestava a Europa.
Va tindre tant d’èxit que va passar a ser considerat el millor compositor estatal de la postguerra, exercint influència sobre l’evolució de guitarra. Es va crear un lloc a la universitat per a ell (1947), va ser elegit membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (1950), se li van concedir la Creu d’Alfons X el Savi (1953); la Creu de la Legió d’Honor (1963) i va ser nomenat membre de l’Acadèmia Llatinoamericana (1968). El 21 de maig del 1996, va obtindre el Premi Príncep d’Astúries de les Arts, la primera vegada que un compositor aconseguia aquest guardó.
El 1998 el govern francés el va honrar amb el títol de Commandeur des Arts et des Lettres, i poc després, va rebre el Premi al Millor Autor de Música Clàssica de la Societat General d’Autors i Editors. També el 1998 li va ser concedida la Medalla d’Honor de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, i a l’any següent, la Medalla d’Or del Festival de Granada. El Palau de la Música de València va posar el seu nom a la sala de cambra i el conservatori superior de València es diu “Joaquín Rodrigo”. Amb el principal objectiu d’assegurar la preservació i difusió de la música de Rodrigo, la seua filla Cecília va fundar l’editorial Edicions Joaquín Rodrigo el 1989, i va crear la Victoria and Joaquín Rodrigo Foundation el 1999.
El mestre Rodrigo va morir dos anys després de la mort de la seua dona. Victoria Kamhi havia estat la seua companya inseparable i la col·laboradora més important en tots els aspectes del seu treball com a compositor. Tots dos descansen al panteó familiar del cementiri d’Aranjuez al costat d’una guitarra cubista homenatge a Joaquín Rodrigo de l’escultor Pablo Serrano.
