La Veu del Sud ha fet els primers passos a Alacant amb una idea central: el sud del País Valencià necessita explicar-se des d’el mateix territori. Periodistes, col·laboradors i creadors de contingut vinculats al projecte han coincidit en la necessitat d’articular un espai comunicatiu capaç de connectar unes comarques que comparteixen realitats i problemes, però que sovint viuen informativament d’esquena les unes a les altres. Eixa va ser la tasca que es va fer el passat dissabte dia 5 de setembre a la llibreria 80 Mundos d’Alacant.
Lluís Sempere, redactor de La Veu del Sud, situa precisament en aquesta mirada pròpia una de les principals raons de ser del nou mitjà. Al seu parer, cal “prendre consciència del sud com a subjecte informatiu” i evitar dependre exclusivament de mitjans que expliquen el territori des de València, Barcelona o Madrid i, per tant, des de perspectives allunyades de la realitat quotidiana de les comarques meridionals.
Sempere assumirà tasques de redacció i posa l’accent especialment en el contacte directe amb el teixit social. La voluntat és parlar amb les entitats i les persones “que treballen per al sud”, donar a conéixer la seua activitat i contribuir així a construir una societat més cohesionada.
“Vivim realitats molt paregudes, però estem molt dividits”
El creador de contingut Pedro Irles incideix en un altre dels reptes que pretén afrontar La Veu del Sud: connectar territoris que actualment funcionen com illes informatives.
“Tot el que passa a Alacant es queda a Alacant, tot el que passa a Crevillent es queda a Crevillent”, assenyala. Malgrat les diferències existents entre municipis i comarques, Irles considera que al sud “vivim realitats molt paregudes”, però continua havent-hi una fragmentació que dificulta establir vincles entre els diferents territoris.
Per això considera “molt necessari” disposar d’un diari territorial que informe del conjunt del sud i permeta que allò que passa en una comarca siga conegut també a la resta.
Una iniciativa “interessantíssima i més que necessària”
L’escriptor i col·laborador de Diari La Veu David Garrido també ha mostrat el seu suport al projecte. Garrido qualifica La Veu del Sud d’una iniciativa “interessantíssima i més que necessària” i anima els seus impulsors a continuar treballant perquè tire endavant.
La conversa també posa damunt la taula un debat que va més enllà del periodisme: què entenem territorialment per sud valencià i com s’articulen les comarques meridionals.
Des de la seua perspectiva històrica, Garrido qüestiona algunes de les divisions comarcals administratives actuals i recorda l’existència d’altres realitats territorials i lingüístiques. Entre altres exemples, assenyala que Guardamar forma lingüísticament part del Vinalopó malgrat trobar-se a l’altra banda del Segura, i defensa una concepció del sud que podria estendre’s “una miqueta més cap al nord”.
Vizcaíno: “La gent s’ha d’implicar”
Però perquè La Veu del Sud passe de projecte a realitat cal també garantir-ne la viabilitat. L’editor de Diari La Veu del País Valencià, Moisès Vizcaíno, apel·la directament a la implicació de la ciutadania.
“El que s’ha de fer és treballar i, sobretot, que la gent s’implique en un projecte cooperatiu, comunitari, i d’autoestima col·lectiva”, afirma.
Vizcaíno remarca que darrere de La Veu del Sud hi ha el Grup La Veu i defensa que el projecte és possible si aconsegueix sumar el suport necessari. L’objectiu és consolidar un model de periodisme sostingut per la comunitat i vinculat al territori.
Una implicació que es concreta en la campanya d’agermanaments. Vizcaíno anima les persones interessades a buscar el formulari de “Dona i agermana’t a La Veu”, emplenar-lo i fer una aportació econòmica, amb les corresponents deduccions fiscals.
La presentació a Alacant deixa així una mateixa idea expressada des de diferents perspectives: connectar el sud, explicar-lo des del sud i aconseguir que siga la mateixa societat del territori qui contribuïsca a sostindre el seu propi espai de comunicació.
La Veu del Sud naix amb aquesta vocació: convertir les comarques meridionals en subjecte de la informació i no únicament en territori explicat des de fora.
