La historiadora Carmen Agulló, l’assagista Josep Iborra (a títol pòstum) i l’Arxiu de la Democràcia d’Alacant rebran els premis Vicent Ventura 2024, any del centenari del naixement del periodista i polític valencià. El guardó consisteix en una ceràmica de Xavier Montsalvatje. Enguany, el lliurament coincideix amb una sèrie d’iniciatives per a commemorar el 100é aniversari del natalici el 26 d’abril. L’acte d’entrega se celebrarà el dia 26 d’abril, a les 19 hores, a l’Aula Magna del Centre Cultural la Nau de la Universitat de València.
El jurat del premi està format per representants de la Universitat de València, la Universitat Jaume I, CCOO, Intersindical Valenciana, UGT, La Unió Llauradora i Ramadera, la Unió de Periodistes Valencians i per persones que van mantindre una estreta relació amb Ventura, com per exemple la seua neboda, Anna Aguilar Ventura, els professors Ramon Lapiedra i Àngel Llàcer, el filòleg Vicent Pitarch, l’escriptor Alfons Cervera, la periodista Rosa Solbes i l’assagista Francesc Pérez Moragón.
Carmen Agulló
Carmen Agulló Díaz (Xinzo de Limia, Orense, 1957) és llicenciada en Psicologia i doctora en Ciències de l’Educació per la Universitat de València. En l’actualitat és professora del Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació. Exerceix la docència en les facultats de Ciències de l’Educació i de Magisteri.
Les seues investigacions se centren en la història de l’educació de les dones; la història de l’educació al País Valencià, especialment durant la Segona República espanyola i el franquisme; la utilització de noves fonts en la investigació històrica, i la recuperació del patrimoni historicoeducatiu.
Entre les seues publicacions destaquen les monografies Les mestres de la República i Mestres valencianes republicanes, així com nombrosos articles en revistes especialitzades de prestigi.
Agulló ha sigut membre de l’organització a Gandia de set edicions de les Jornades d’Història de l’Educació Valenciana, i de les XXII Jornades d’Història de l’Educació a València.
Fundadora i primera presidenta de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, és, en l’actualitat, presidenta de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans).
Ha participat en el documental Les mestres de la República, guardonat amb un Goya (2014), i ha rebut, entre altres, el premi de la Federació de Dones Progressistes per la seua contribució a la recuperació de la memòria històrica (2007), Joan Baptista Basset d’ACPV (2010) i el premi a la trajectòria individual d’Escola Valenciana (2016).
Josep Iborra
En la figura de Josep Iborra, el jurat del premi també ha volgut valorar el treball de la vídua i els fills d’aquest intel·lectual valencià, que va morir el 2011. Des de llavors, han treballat en l’edició de textos inèdits seus aplegats en Obra literària, que la Institució Alfons el Magnànim va començar a publicar el 2021. El tercer volum, El vici de la introspecció, ha vist la llum enguany.
Nascut a Benissa el 1929, es va llicenciar en Filosofia i Lletres, i en Dret, a la Universitat de València. Va publicar, entre altres, Fuster portàtil (premi Joan Fuster del 1982), Inflexions (Bromera, 2004, premi d’Assaig de la Ribera Alta) i Breviari d’un bizantí (Arola Editors, 2007).
A partir de la seua mort, la seua dona, Joana Posadas, i els seus fills (Enric -professor i escriptor-, Maria Eugènia -professora i música- i Joaquim -arquitecte i professor i col·laborador de Diari La Veu-), van indexar i van organitzar els seus manuscrits de molts anys, que tenen un gran valor cultural.
Iborra va ser vicedirector de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de València, dirigit per Manuel Sanchis Guarner. Igualment, va ser l’autor d’una tesi doctoral sobre Joan Fuster.
Arxiu de la Democràcia
Per la seua banda, l’Arxiu de la Democràcia d’Alacant té per objectiu arreplegar, organitzar i difondre la memòria documental de la lluita per la democràcia a l’estat espanyol. És una entitat creada per la Universitat d’Alacant ara fa vint anys, i s’ha convertit en un dels projectes més emblemàtics de la institució acadèmica.
En els nombrosos fons i col·leccions, en la base de dades, publicacions, exposicions, actes i en els portals temàtics apareixen els testimonis documentals i gràfics relacionats amb l’activitat política, econòmica, social i cultural d’Alacant, o fets, sobretot per alacantins, en els anys de la Transició i de la consolidació democràtica.
Una de les últimes i més importants donacions ha sigut la documentació fins ara desconeguda del polític republicà Juli Just, que després de dos anys ja està organitzada, digitalitzada i descrita.
