Brian May, a més de ser el guitarrista de Queen, també és un eminent astrofísic, que, darrerament, ha ajudat la NASA en la missió Osiris-Rex. El músic ha format part essencial de l’equip que ha aconseguit obtenir mostres de l’asteroide Bennu. Per a entendre la seua relació amb aquesta famosa missió espacial, hem de viatjar als inicis de la història de la banda anglesa.
“39” és un tema de Queen, escrit per Brian May i publicat el 1975 a l’àlbum A Night at the Opera, que molts han etiquetat de “balada folk”. Una cançó que, llevat dels seguidors més acèrrims, pocs recorden, al contrari del que ocorre amb altres peces clàssiques magistrals, com ara “Friends will be friends”, “We are the champions” o “Don’t stop me now”. Musicalment, té un estil diferent al de la banda, ja que està molt allunyat dels potents riffs que May toca en altres temes. “39” presenta un so clarament country, executat de manera impecable per Brian amb una guitarra acústica.
Ara bé, el que ens interessa és la lletra, atès que està molt vinculada a la faceta científica de Brian May: parla d’uns voluntaris que viatgen en una nau espacial en cerca de mons nous durant un any, però que, quan tornen a la terra, comproven que, en realitat, n’han passat cent, d’anys.
Evidentment, May va aprofitar els seus coneixements d’astrofísica per a escriure sobre un “desfasament temporal“. Han passat cent anys a causa de la dilatació del temps, un efecte investigat per Albert Einstein, inclòs en la Teoria de la relativitat. Per tant, els astronautes troben que la família i tots els seus amics han mort fa temps.
Una història molt actual, perquè podria ser l’argument d’una sèrie de qualsevol plataforma de televisió, però massa estranya per al públic de fa cinquanta anys. Tot i que no va ser un èxit comercial, el guitarrista ha confessat que sent una debilitat especial per aquest tema de títol eixut -és el número 39 de la producció de Queen-, que, justament, va compondre mentre duia a terme la tesi doctoral d’astronomia.
Còmics de ciència-ficció i una guitarra
Diuen que “Stars Fell On Alabama” està inspirada en una pluja d’estrelles dels Leònids observada en aquest estat dels Estats Units el novembre del 1833. També diuen que a Brian May sempre li ha agradat contemplar les estrelles. De fet, de xiquet tenia dos grans aficions: els còmics de ciència-ficció i la guitarra, encara que el seu primer instrument va ser un ukulele.
No va ser un instrument triat, May volia una guitarra, no un ukulele. Un desig que se li va concedir ben prompte, a set anys, quan li van regalar una guitarra espanyola. Tanmateix, com que era massa gran per a ell, amb l’ajuda del seu pare, Harold, la va transformar per a poder-la tocar amb els seus ditets. A més, utilitzant fils de coure i uns imants, va aconseguir que sonara de forma similar a una guitarra elèctrica.
Més tard, el 1963, a setze anys, Brian, que, en realitat, delerava una guitarra elèctrica, però no podia comprar-se una Gibson o una Fender, va decidir aparcar l’acústica “tunejada” i fabricar-se’n una. El futur astrofísic i Harold, que era enginyer electrònic, van emprar, entre altres coses, una taula de roure de casa per a construir una guitarra que May ha tocat molt sovint als concerts i a les gravacions d’estudi.
Amb el pas del temps, Brian May es va convertir en un dels guitarristes més brillants de la història del rock i, tot i que ha tingut accés a instruments de molta qualitat, la seua predilecta és la Red Special, la seua guitarra més emblemàtica, amb la qual ha tocat solos i riffs inoblidables utilitzant una moneda com si fora una pua.
La missió Osiris-Rex
Brian May somiava des de petit viatjar per l’univers, i va acabar sent un famós guitarrista de rock. Però, com va arribar un membre de Queen a col·laborar en una missió espacial de la NASA?
El grup de rock britànic es va formar el 1970, quan Brian encara estudiava astrofísica a l’Imperial College de Londres. A mesura que la banda aconseguia fama internacional, May va optar per suspendre la investigació sobre la pols estel·lar (o còsmica) i es va dedicar per complet a la música. Després de trenta-sis anys apartat de la investigació científica, va reprendre el seu projecte i va tornar a la universitat. Finalment, l’agost del 2007, va defensar la tesi doctoral que havia començat el 1974, i va iniciar la seua col·laboració amb la NASA.
Quasi dues dècades després, el 24 de setembre del 2023, mentre una càpsula amb mostres de l’asteroide Bennu s’acostava a la Terra, May, que ja tenia setanta-sis anys, va publicar un vídeo en el qual declarava que se sentia “immensament orgullós” d’haver participat en aquella missió. Podia sentir-se’n satisfet.
L’astroguitarrista i tot l’equip de la NASA havien hagut d’esperar durant set anys el moment en què la sonda Osiris-Rex orbitara a prop de la Terra i deixara caure les mostres que havia recollit el 2020. Mostres de Bennu, un asteroide tan antic com el sistema solar, catalogat com a potencialment perillós per la proximitat de la seua òrbita al nostre planeta. Dit d’una manera menys suau i més catastrofista: Bennu és la roca espacial que té més probabilitat de col·lisionar amb nosaltres en els pròxims tres-cents anys.
Un paper decisiu
En essència, la missió Osiris-Rex tenia un objectiu clar: aterrar a Bennu, recollir una mostra de l’asteroide, fer el viatge de tornada, acostar-se a la Terra i llançar el “paquet” que la NASA esperava. La part més complicada de la missió, aterrar a Bennu, no era gens fàcil, ja que la superfície de l’asteroide és molt escarpada i els científics havien de trobar un lloc on el robot explorador poguera col·locar-se per a recollir les mostres. Ara bé, si volien tindre èxit, calia obtindre imatges de l’asteroide, i, en aquesta qüestió, Brian May va ser decisiu. Era un expert en l’assumpte perquè, anteriorment, ja havia col·laborat amb el projecte New Horizons. De fet, l’homenatge personal del guitarrista de Queen per a celebrar l’èxit d’aquella missió anterior va ser, evidentment, una cançó: “New Horizons (Ultima Thule)”
En el cas de Brian May, la música i l’astrofísica es retroalimenten. Ultima Thule és l’asteroide del cinturó de Kuiper que va “visitar” la sonda espacial New Horizons, una missió espacial no tripulada duta a terme per la NASA destinada a explorar Plutó i els seus satèl·lits. Per què li van posar aquest nom els científics de la NASA? Perquè a l’antiga Roma i en l’edat mitjana es designava així qualsevol lloc ubicat més enllà del món conegut i, el gener del 2019, gràcies a May, es van aconseguir fotografies d’Ultima Thule, l’objecte més distant del sistema solar mai explorat per una nau. Unes imatges que Brian May va compartir al seu Instagram.
En “Floating in Heaven”, un tema del 2022, es comprova que la simbiosi entre el món de la música i les missions espacials és total, ja que Brian May no dubta a incorporar a l’enregistrament el so del compte enrere del llançament de la sonda a la NASA. El guitarrista de Queen va compondre aquest tema inspirat per les primeres imatges del telescopi espacial més gran i més potent del món, el James Webb.
Fotografiar l’univers
Brian May s’ha especialitzat a fotografiar l’univers. Per això, el setembre del 2023, la col·laboració de l’estrella de rock va resultar tan decisiva a l’hora d’aterrar a Bennu i recollir mostres de l’asteroide. Els coneixements del guitarrista sobre imatges estereoscòpiques, una tècnica en 3D que serveix per a poder percebre la profunditat i la distància dels objectes, permet captar imatges des de diferents angles, que, una vegada alineades, es converteixen en una sola imatge en tres dimensions.
És a dir, gràcies a l’anàlisi i el processament per part de May de desenes d’imatges estereoscòpiques de Bennu, la NASA va aconseguir trobar un cràter amb prou diàmetre de superfície llisa per a fer descendir la nau exploradora i prendre mostres.
La nova missió intergalàctica de Brian May
L’astroguitarrista té fixada una nova missió: explorar Apòfis. Un asteroide amb una òrbita pròxima a la de la Terra, que va causar certa preocupació el 2004, ja que les primeres observacions indicaven una probabilitat relativament alta de col·lisió amb el planeta l’any 2029.
La NASA, que és molt “explícita” a l’hora de batejar els asteroides o els meteorits, va recórrer a la mitologia egípcia en aquest cas. A l’antic Egipte, Apòfis representava les forces malèfiques que habiten les tenebres. Una serp gegantina, immortal i poderosa, la funció de la qual consistia a interrompre el recorregut nocturn de la barca solar i, així, evitar un nou dia. I, per tal d’aconseguir-ho, Apòfis atacava la barca directament amb una sola finalitat: trencar l’«ordre còsmic».
Per tant, el nou projecte científic de May també està vinculat a un dels asteroides coneguts i monitorats que presenten una probabilitat alta d’impactar contra la Terra. Ara bé, com diu Jordi Cornelles, el president de l’Associació valenciana d’Astronomia (AVA), no hem de ser apocalíptics i hem d’observar i vigilar l’univers amb passió, sense por.
Respirem fondo i connectem amb l’univers amb una cançó de l’àlbum Biophilia, de Björk, la cantant islandesa. “Moon” explora el cicle de la lluna i la seua relació amb la Terra. Una cançó hipnòtica que ens relaxarà i evitarà que aquesta nit tinguem malsons.
