El vicepresident primer i conseller de Cultura i Esport, Vicente Barrera, ha assegurat que entén «perfectament» les crítiques de dirigents de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) a l’arquebisbe de València, Enrique Benavent, a qui van instar a «rectificar la seua nova política lingüística», i ha insistit que a País Valencià «tenim el nostre propi idioma, que és el valencià i mai el català».
L’Arquebisbat de València va publicar el febrer passat els Evangelis en valencià per primera vegada, un pas endavant de l’Església valenciana en l’ús del valencià. Els 5.000 exemplars d’aquesta tirada d’Evangeli per a cada dia 2024 s’han distribuït entre les parròquies, col·legis catòlics i els fidels.
Aquest dijous, dirigents de la RACV van reclamar que l’Església valenciana «rectifique la seua nova política lingüística». Ho van fer després que, a parer seu, l’arquebisbe de València s’haja «saltat el seu compromís d’obtindre el consens dels bisbes de l’Arxidiòcesi, ja que ha remés una versió dels Evangelis catalanitzada per a llegir en les misses, així com una carta pastoral del mateix signe, en contra del considerat i malgrat reconéixer la sensibilitat que existeix en la Comunitat sobre el tema lingüístic».
«Respecte»
Barrera, en declaracions als mitjans aquest divendres, ha assenyalat que ell és «catòlic, apostòlic i practicant» i que, per això mateix, té «un gran respecte» a l’arquebisbe Benavent.
No obstant això, ha reconegut «entendre perfectament» les manifestacions de la RACV i, de fet, ha dit que s’uneix a «les peticions» que al País Valencià «se’ns reconega per part de totes les instàncies i tots els estaments que tenim el nostre propi idioma, que és el valencià i mai el català». I ha afegit que el català és «un idioma molt respectat, però no el propi de la nostra Comunitat».
Benavent: «L’AVL és l’entitat normativa»
En unes declaracions a la cadena SER el novembre passat, l’arquebisbe de València, Enrique Benavent, va ressaltar que l’Església catòlica no té «cap problema» amb l’ús del valencià i, si és el cas, l’usa habitualment en missa.
«Ens agradaria que es normalitzara i, si es donen les condicions perquè la situació es normalitze, ens hem d’atindre a la legalitat vigent», apuntava quan li van preguntar si estaria disposat a utilitzar un valencià no normatiu -la institució encarregada de la normativa de la llengua és l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)- en una celebració litúrgica.
L’arquebisbe feia notar que la dificultat sorgeix quan «un problema que no és polític adquireix dimensió política i es converteix en tema polític». «Perquè llavors, les institucions que volem mantindre’ns al marge de la política acabem sent les primeres víctimes», sostenia.
