Fa 25 anys, just quan s’enflairava l’esclat del que després s’anomenaria moviment antiglobalització o alterglobalització -que cadascú esculla el que més li agrade- amb el seu lema de “un altre món és possible”, una part d’aquest nou món també començava a construir-se al barri de Velluters, en ple centre històric de València.
Allí, un grup d’activistes provinents del feminisme, l’ecologisme i el sindicalisme combatiu iniciava un projecte que, per ambiciós, no va ser poca la gent que el va tractar d’utòpic i irrealitzable: comprar un edifici sencer, rehabilitar-lo i convertir-lo en un centre sociocultural autogestionat. I com escrivia Eduardo Galeano, les utopies serveixen per a seguir caminant i, un quart de segle després, Ca Revolta s’ha consolidat com un dels centres de referència dels moviments socials, la cultura crítica i la vida ciutadana al Cap i Casal.
Com si es tractara d’un accelerador d’start-ups, però en format iniciatives socials, des de Ca Revolta destaquen alguns dels projectes nascuts o desenvolupats a la calor de les seues parets, com poden ser l’organització, en 2002, d’una conferència alternativa a la Cimera Euromediterrània, en el context de la invasió d’Iraq; campanyes com la primera Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la protecció de l’Horta de València, el 2001, que és l’origen de Per l’Horta, o la resposta crítica a la visita del papa Benet XVI, el 2006; el documental “Ja en tenim prou” per denunciar els anys de corrupció del PP, el 2007; les jornades “Romipen”, sobre gitaneïtat, celebrades entre el 2004 i el 2008, o l’elaboració de la Carta Valenciana de Drets Socials que es va debatre a Les Corts, del 2012.
També ha estat parada obligatòria d’infinitat d’artistes, músics i escriptors que han tingut les portes obertes per a concerts, exposicions i conferències, entre els quals es podria destacar Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Arcadi Oliveres, Paco Roca o Marc Granell.
Una història de resistència
Així, l’any 2000 “vàrem triar el barri de Velluters, en ple centre històric de València, vàrem demanar un crèdit i vàrem comprar a bon preu un magnífic edifici, que vàrem rehabilitar amb les nostres pròpies mans, amb la formació d’una cooperativa de treballadors de la construcció, membres també del col·lectiu”, expliquen des de l’entitat, recordant els seus inicis.
Aquest desafiament, però, no va passar per alt els qui manaven i la llavors alcaldessa Rita Barberá va iniciar una campanya de persecució política que va incloure la denegació de llicències, limitació d’activitats i fins i tot el seu tancament durant dos mesos i més de 60.000 euros en multes. El 2014, una campanya de micromecenatge va reunir més de 30.000 euros per més de 600 persones i entitats per tal de salvar el projecte.
Finalment, Barberá va fracassar i Ca Revolta enfila els actes de celebració del 25è aniversari.
Marató d’activitats
Fidels a la hiperactivitat que ha caracteritzat el projecte des dels inicis, Ca Revolta ha preparat una desena d’activitats per celebrar l’efemèride.
El tret d’inici és hui mateix amb una actuació de Xavi Castillo, amb el seu espectacle “Veriue-ho, especial El Ventorro”, i fins al gener hi ha previstes exposicions, eixides culturals, xarrades, concerts, dansa i més teatre.
Entre els actes més destacats hi ha la commemoració dels 600 anys de l’arribada del poble gitano a la Península Ibèrica, amb una conferència de l’activista gitano i LGTBI i professor de la Universitat d’Alacant, Juan David Santiago: i un col·loqui sobre la corrupció amb el magistrat Joaquim Bosch i Joan B. Llinares, exdirector de l’Agència Antifrau Valenciana.
