Les meues neurones es van revolucionar i vaig pensar “Este tio està boig!”. “Passa i t’explique el projecte”, em deia… Comença a parlar i el primer que veig és que tot ho tenia per escrit. Normalment la gent seriosa ho fa així, això dóna respecte, la improvisació és la mediocritat i més en un sector com el dels mitjans de comunicació.
Moisès em va explicar detalladament aquest ‘somni’, que el tenia des de feia molts anys, però tot i que em va convéncer no li vaig dir que sí aquell dia. I per què? Perquè no em podia creure que una persona al País Valencià s’atrevira a fer un mitjà en la nostra llengua, d’esquerres i nacionalista (les coses clares).
Al final vaig acudir a la primera “assemblea” (uff..) de La Veu per a preparar el llançament de la nova web. El primer que em va dir quan en va veure va ser: “gràcies Xavi per vindre”.
Després començàrem a enllestir el projecte, que espere que algun dia fem un llibre per a contar tot el que passàrem i gaudirem.
Però després d’aquesta introducció, el que vull és transmetre tot el que ha suposat l’existència de La Veu, tant per al meu equip com per a mi: “Tornar a sentir-se periodista”. Això, per a mi, ha sigut una de les alegries més importants de la meua vida i és que després de treballar quasi 20 anys en premsa escrita, en el diari Las Provincias (que ningú s’asuste) del qual m’acomiadaren a l’igual que a un nombrós grup de bons professionals, tornar a sentir i viure el periodisme és molt gran; és tornar a viure, tornar a pensar, tornar a somriure, tornar a sentir…
I tots aquests sentiments els vaig gaudir en la primera entrevista que li vaig fer a Jesús Huguet per a La Veu. “He tornat a ser periodista” amb tot el que està caient…, o l’entrevista a una impresionant, Anna Moner…on descubrirem el verb disseccionar… (sense cometes…)
Durant aquest primer any el balanç és molt satisfactori i reconfortant. Hem treballat de valent, hem fet més hores que “cascorro”, hem recorregut tot el País Valencià amb la participació en les Trobades d’Escoles en Valencià, amb el ja llegendari “gegant de La Veu” -una altra bogeria de Moisès-, presentacions del diari, hem entrevistat il·lustres personalitats de la cultura, de la societat en general com les víctimes del Metro i de la política, inclús l’última entrevista a Josep Lluís Carod-Rovira que ens va rebre amb els braços oberts a Tarragona. Allí gaudirem part de l’equip de la seua personalitat.
Xavi Pérez, Moisès Vizcaino i Diego Gómez
Però clar, aquesta és la part bonica de la història. També hem passat mals moments, de nervis, però això és el periodisme. El més important és que som l’únic mitjà de comunicació en valencià al nostre territori, una anomalia pròpia de la nostra idiosincràsia com a poble.
Com és possible que al País Valencià no hi hagen cent Moisès Vizcainos que es vulguen mullar-se i contribuir a fer un grup comunicatiu en valencià?
Per què no ixen de l’armari eixos empresaris joves i emprenedors- ara tenim gent molt preparada- i contribueixen al canvi social i polític i la vertebració del País Valencià?
Per què l’esquerra valenciana mai s’ha preocupat d’enllestir un mitjà de comunicació en valencià?
Jesús Huguet i Antoni Vizcaino en la presentació de La Veu a l’IES Lluís Vives de València
També vull deixar clar que La Veu necessita recursos econòmics per a poder consolidar-se i per això necessitem que col·laboreu agermanant als vostres familiars i amics. L’agermanament és la nostra independència informativa.
Per últim vull donar les gràcies al gran equip de persones que formem La Veu, ha sigut impressionant l’esforç que han fet tots i totes, també als columnistes, opinadors, empreses, ajuntaments i en especial al meu amic Xavier Aliaga que sempre ens ha aconsellat amb la seua sapiència i experiència.
I com no, a Moisès Vizacaino, editor i coordinador de La Veu pel seu esforç econòmic i per fer-nos feliços.
I com a músic que sóc, us deixe amb la Marcha Radetzky, de Johann Strauss, interpretada per la Filharmònica de Viena i que hui tornarà a dirigir el mestre Daniel Barenboim.
No us podeu perdre el concert. La música és vida, La Veu també!
Bon any!!
