“No és estrany que bona part dels ciutadans valencians la perceben com l’única oposició al poder absolut del Partit Popular”, afirma Ferran Torrent sobre Mònica Oltra a la pàgina 19 de Caminaràs entre elefants, el reportatge-entrevista de l’editorial Columna que avui ix a la venda. L’obra, laudatòria, no està exempta de preguntes directes: “Ets nacionalista?”, li demana ell. “No. ¿Se’m nota molt?”, contesta la protagonista, que tot seguit amplia la resposta: “Si m’haguera de definir, no ho faria com a nacionalista. Ara, sempre parle en valencià. Sincerament, crec que poques persones han fet tant per la llengua. Mira els meus vídeos a Youtube. Els han vist milers de persones”.
L’epíleg, el signa Enric Morera. Una gran ironia, perquè el llibre en sí sembla, precisament, l’epíleg de Morera al capdavant de Compromís. El retrat traçat per Torrent complementa la presència habitual d’Oltra a les televisions espanyoles i el ressò més que notable a les xarxes socials, una popularitat que contrasta amb el perfil baix –formal, però no de fons– que ha adoptat a les Corts d’un temps ençà. No calen unes primàries, ni obertes ni tancades: la número 1 pels comicis del 2015 només pot ser ella.
Resultaria lògic que Messi jugara de defensa i no de davanter al transcendental Barça-Milan d’aquesta nit, o pitjor encara, que es quedara assegut a la banqueta? Ningú no hi donaria crèdit. Els intents de desplaçar Oltra a la llista municipal de València –en contra dels seus desitjos– formen part d’aquesta estratègia eixelebrada, consistent a mantenir el Bloc Nacionalista Valencià com a referent indiscutible de Compromís, siga quin siga el preu a pagar. Moviments que, a més, menystenen la feina de Joan Ribó, l’independent que ha permès la coalició de situar-se a tocar del 10% de vot a la ciutat, un fet absolutament impensable abans del 2011.
Cedir a Mònica Oltra el lideratge de la candidatura autonòmica de Compromís seria, per contra, reconèixer de manera explícita l’aportació decisiva d’Iniciativa del Poble Valencià. De militants, aquesta formació en té molts menys que no el Bloc, però sense tots ells, el Bloc no travessaria el millor moment de la seua història. Qui pot assegurar que no continuaria fora de les Corts, si no? Aquell era, de fet, el seu hàbitat natural abans del naixement de Compromís. Si aleshores hagueren hagut d’escollir entre l’extraparlamentarisme o tenir una no-nacionalista com a cap de llista, no ho haurien dubtat ni un segon.
>
Entrevista Mònica Oltra / laveupv.com
