Molts escriptors, lectors, persones anònimes amb inquietuds, editors, polítics,… tot plegat, un bon ventall d’éssers que tenen en comú, a més a més, el gust o el vici, no sé ja com valorar-ho, de llegir en la llengua que els neix dels budells, —per què altre eufemisme seria barroer—, han denunciat i criticat el menyspreu oficial, evident i clamorós que sofreixen els nostres autors, autors de qualsevol mena de manifestació artística o intel·lectual. No els nomenaré tots, i ja m’entenen. La llista seria més llarga que un dia sense pa, deixem-ho en artistes independents del «règim coent».
A massa llibreries i a tots, (o quasi tots, potser hi ha algú que no i no vull ferir sensibilitats, som molt susceptibles avui en dia) els centres comercials que compten amb secció de llibreria es fa difícil trobar la nostra literatura, no la pròpiament local, sinó la que està escrita en català, de qualsevol punt del mapa. El recurs és hàbil i versemblant: situar-la a la planta inferior (soterrani), als racons o esquadres dels recintes, o en prestatges inferiors on es recolzen fascicles de revistes col·lacionables, … versemblant i d’infinites possibilitats. Tot açò per què? si és un negoci i creuen que no ho vendran per què nassos ho ofereixen? I si volen vendre-ho per què ho amaguen? Jo no ho entenc, però,…
Fa uns dies de visita, quasi obligada, a un centre comercial d’Alzira, amb tota la família vam recórrer els passadissos per tal que la prole fes delícies visuals amb l’acumulació de joguines, colors i opcions de regal davant la imminent arribada dels Nadals capitalistes de l’any corrent i estant. Com és habitual, no és banalitat, és un gust per la lectura i la manipulació de material educatiu, vam fer la passejada, també, per la secció de llibreria. Ja els avisava, ni rastre de llibres o materials educatius en valencià. Res. Sort! Un xicot ens adverteix que «sí hi ha» i ens indica el lloc. Encuriosits ens hi apropem en la recerca i «eps!» a l’últim prestatge hi trobem quatre llibres, —alto! dic llibres perquè estaven enquadernats amb tapa de cartró i dins hi havia quatre fulls i hi constava el nom d’una editorial, per tant, entenc que llibres—.
Ens prenen el pèl? Ens hauran vist que els catalanoparlants de València tenim el cabell llarg i cal escurçar-lo, perquè, qui entén aquella broma de posar entre centenars de llibres (i potser em quede curt i hi havien més) a l’últim prestatge, entre llibres escrits en altra llengua, sense cap indicació que facilités el trobar-los, qui posa a la venda quatre llibres de contes populars (europeus), que ja fan nosa, amb un format d’edició escarransit, penós, deplorable, que feia fàstic només de tenir-los a la mà? Quina visió de màrqueting tenen aquests senyors? Pensen vendre els pocs exemplars que tenien esposats? O només respon a una presa de pèl, o volen tindre justificació a les possibles crítiques com la que jo faig ara?
Evidentment, tothom sabem quina llibreria del nostre poble acompleix el requisits i ells (les grans superfícies) sempre poden adreçar-nos que hi anem (i tant que ho fem, no els deixarem sols) però no es tracta de poder comprar llibres a llocs específics sinó de ser normals, de cobrir les opcions, de no menysprear la cultura (vinga d’on vinga, s’escriga en bantu, en mandarí,…) o posem per cas, no vendrien llibres en valencià si la gent els veies amb facilitat i no calgués comptar amb un GPS per localitzar-los?
Segurament només han perdut un client, però ells han perdut la dignitat, la coherència i el respecte, i potser alguna cosa més, però ho deixarem ací per no fer mala sang.
Ja s’ho faran doncs.
