Em permetran recordar-los l’article de la setmana passada: Villancets, nadales (or the Christmas Carols)? En el citat article, de manera breu, vam fer un petit tast de les músiques més populars (populars, en el sentit que són músiques interpretades o oïdes per tothom, directa o indirectament, durant el Nadal, és a dir comprenen a un gran públic, i no en el sentit de tradicional o folklore) de les dates nadalenques. Per tant, fent memòria, tractàvem de diferenciar mots que a priori podien semblar sinònims però que realment fan referència, des d’un punt de vista musical i etimològic, a conceptes musicals diferents, tant pel que fa a la música, com al text, i sobre tot la temporalitat. Trobe que fàcilment, el lector, pot ara per ara diferenciar els villancets: forma poetico-musical d’arrel popular amb temàtica diversa, majoritàriament profana i en cap moment vinculat al Nadal ni a la nativitat(Cançoner d’Uppsala); Nadala: cançó d’estructura senzilla, vinculada directament amb la nativitat (cal recordar, i ho fem ara, que dintre de les nadales observem diverses estructures que diferencien aquestes en cançons d’”asguinaldo”, o nadales “concertístiques”, o d’altra manera, i entre cometes, si volem: nadales de cercavila i nadales de cant quiet, tranquil i reposat bé a la llar o dalt d’un escenari); per últim the Christmas Carols (o songs) són totes aquelles cançons (músiques) que sonen als EEUU, tant si són religioses com sinó ho són, i que ben bé han sabut exportar a tot arreu.

Dit açò, trobem que al voltant de les dates nadalenques, a més de les músiques abans descrites, trobem altres manifestacions musicals representades durant aquests dies. Si bé és cert, aquestes, les que ara en parlarem, tenen un caràcter molt més erudit, o culte, però amb tot i això no vol dir que siguen o tinguen un caràcter elitista, sinó que requereixen d’experts, estudiosos i professionals de la música per a gaudir de l’oïda i la contemplació de les obres. En primer lloc i perquè és a casa nostra, recentment (el passat 30 de novembre de 2013) és va poder tornar a escoltar el Cant de la Sibil·la a la Catedral de València, i aquest cap de setmana (22 del desembre de 2013) l’hem pogut escoltar també a Ontinyent. Cal considerar, i malgrat ja haver-se realitzat els concerts, com un èxit el fet, la recuperació, si més no com una victòria i un èxit rotund per a tots els amants de l’etnomusicologia, l’antropologia cultural i tots aquells que estimem la nostra terra, perquè les representacions s’han dut a terme per professionals altament qualificats, que contra tot pronòstic, han aconseguit recuperar un esdeveniment que amb el temps, segurament, estarà al nivell d’altre tresor musico-teatral, com és el misteri d’Elx (en quant oients i seguidors, així com a reconeixement i suport institucional) Amb tot, farem cinc cèntims sobre l’espectacle (però ja advertisc als lectors encuriosits que si volen aprofundir hi ha molta informació, d’altíssima qualitat al web de la Capella de Ministrers, entre altres responsables de la recuperació i interpretació)

_{El Cant de la Sibila Valencia}

A poc a poc aquestes representacions, celebrades originalment durant el Nadal (i no abans com s’ha fet fins ara d’ençà la recuperació) esperem vagen adquirint el reconeixement que mereixen com a patrimoni nostre, el qual cal dignificar, recolzar i reconèixer (institucionalment). Altrament no deixa de ser, també i si volen, un símbol (ara que està tan de moda allò d’utilitzar el gir:«símbols dels valencians»), doncs ací en tenen un i de ben important.