Enmig d’aquest drama, ja han mort milers de persones al Mediterrani, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), en el seu intent d’arribar a un lloc segur.
El papa Francesc, que ha denunciat diverses vegades l’èxode d’aquestes persones, “homes i dones com nosaltres, germans nostres que busquen una vida millor, famolencs, perseguits, explotats, víctimes de la guerra”, ens urgeix com a cristians, a que l’atenció materna de l’Església es manifesti “amb especial tendresa i proximitat a aquells que han fugit del propi país”.
Buscant una vida més digna
També el Servei Jesuïta a Migrants ha denunciat les devolucions en calent, “una pràctica moralment inacceptable”, i ha proposat una sèrie de mesures que poden ajudar a pal·liar el drama dels refugiats. Entre aquestes propostes hi ha l’accés a la sol·licitud d’asil, accions clares i contundents contra les xarxes de tràfic de persones i de prostitució, acords de cooperació i de readmissió, ja que la majoria de persones que fugen dels propis països ho fan degut a les guerres, la fam o les dificultats a l’hora de salvaguardar els seus drets bàsics. Però sobretot cal “reforçar una política de cooperació i de solidaritat amb els països en situació de major dificultats”, que faria que milions de persones no es veiessin forçades a deixar la pròpia terra, vivint en molts casos calvaris personals i familiars.
Xiqueta cristiana decapitada a Iraq
La situació dels desplaçats i dels refugiats que busquen una vida millor a Europa, ¿no és deguda, en gran part (per a vergonya nostra) a la nostra indiferència amb els qui sofreixen, a la nostra avarícia i al nostre egoisme? ¿Qui va propiciar la Guerra del Golf, el 1991, i la invasió de l’Iraq el 2003, amb la mentida de l’existència d’armes de destrucció massives? ¿No van ser aquestes accions bèl·liques les que ara estan provocant aquest èxode tan tràgic? ¿Quins governs, d’una manera immoral, van vendre armes a aquells països que ara estan perseguint els cristians i que provoquen el terror i la fugida d’aquests refugiats?
Fugint de la por i de la fam
Encara estem a temps de donar una resposta evangèlica i, per això mateix, humana, a la crisi dels refugiats. Una resposta basada en la solidaritat i en la fraternitat. Una resposta fonamentada en els Drets Humans, en l’amor al proïsme i en la dignitat de totes les persones. O és que no recordem allò que ens diu avui Déu?: “No oprimiràs ni vexaràs el foraster” (Ex 22:20)
El drama dels refugiats
Afortunadament sembla que el nostre continent, encara que tard, està reaccionant davant el drama de milers de persones que fugen de Síria. La mort d’un xiquet ofegat (quants més s’han ofegat i no ho hem sabut?) ens avergonyeix per la indiferència amb que hem tractat aquestes persones que fugen del propi país, perquè uns quants fan negoci amb la indústria bèl·lica.
Evidentment que hi ha una solució, i és acabar la guerra que està destrossant Síria, i invertir en aquesta zona per tal que aquestes persones que no tinguen cap necessitat de fugir del propi país i viure amb dignitat i llibertat. Perquè cap persona no deixa la seua terra per gust!
¿Per què tants i tants milions en armes i tants pocs euros en cooperació i desenrotllament? ¿Per què no fem possible una nova civilització, no bassada en la guerra i la por, sinó en la solidaritat i en l’ajuda a països pobres? ¿Per què després que el Primer Món ha devastat, espoliat i empobrit el Tercer Món, ara es desentén de la situació d’aquells dels quals ens hem enriquit?
