En el cas del model de contracte que ens ha de traure de pobres, el seu portaveu és fàcilment identificable: un senyor hongarés anomenat László Andor, comissari de Treball de la Comissió Europea, redactor en cap de la revista d’esquerres Eszmélet (Consciència), membre de la socialdemòcrata Fundació József Attila i assessor econòmic del MSZP, el partit socialista del seu país.
Tal vegada això explica en part la crisi d’identitat del socialisme democràtic a escala paneuropea. O László Andor vol millorar les condicions laborals de tots els espanyols o, si això del contracte únic anuncia acomiadaments lliures i gratuïts, no sé què fa un personatge com eixe arrenglerat al corrent polític que va inventar l’estat del benestar.
En tot cas, a fi de respondre a la pregunta inicial només cal veure documentals com Debtocracy (1) i Catastroika (2) que expliquen com els grecs han esdevingut els pàries d’Europa.
Brussel·les deu semblar-se bastant al Berlín dels espies durant la Guerra Freda, amb hotels, restaurants i locals nocturns infestats dels anomenats lobbistes, manifassers professionals dedicats a convéncer els polítics de les bondats, posem per cas, de l’energia nuclear, el fracking o els rescats bancaris. Estos benefactors no han d’emprar mètodes tan abrasius com els escratxos o les manifestacions. Una trucada seua, una agradable vetlada o qualsevol altra relaxada reunió pot fer-hi miracles.
Una trucada de Rubalcaba al seu company Joaquín Almunia també seria suficient per tal de satisfer els dubtes que angoixen el secretari general del PSOE. Això i l’agenda completa del comissari europeu de la Competència.
I no només Brussel·les. Què i qui hi ha darrere dels qui ens governen o ens han governat? Només cal constatar qui els contracta quan deixen la política. Vosté, a qui faria més cas? Quins interessos defensaria amb més fermesa? Els de milions de persones sense rostre que ahir t’aplaudien i hui voten al teu rival o els d’eixe personatge proper, amb qui has compartit tantes experiències i que et garanteix fidelitat i un futur assossegat a canvi dels quatre favors que li feres en el passat? Coincidiran amb mi que, com deia Raimon, qui pregunta ja respon.
