Fill de Manuel Vergara i de Josefina Bartual, va ser batejat l’endemà de nàixer, i aviat començà a aprendre l’art de tallar la fusta al taller de son pare. El 1740, amb 27 anys només, va concloure el retaule major de l’església del Corpus Christi, de Polinyà de Xúquer. Entre el 1741 i 1742 va fer el retaule de Sant Vicent Màrtir de l’ermita de la Roqueta, o de Sant Vicent de la Roda de València. També és l’autor del Transparent de Conca, considerat la “Huitena Meravella”.
El 1742 es va traslladar a Madrid, on ingressà a l’acadèmia de Gian Domenico Olivieri, dirigent de la decoració del Palau Reial.
Va ser Felip V qui ordenà que admeteren Vergara al taller d’escultura del Palau Reial. Entre el 1743 i el 1744 esculpí les imatges de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Francesc de Pàola, per a l’església de sant Ildefons de Madrid i entre el 1753 i 1755, modelà una imatge de Sant Ignasi de Loiola, per a la basílica d’Azpeitia.
L’11 d’abril de 1745, amb una beca, se n’anà a estudiar a Roma, on va ser acollit al seu taller, per l’escultor Filippo della Valle i el 1749 va prendre possessió com a Acadèmic de Mèrit de l’Academia di S. Luca de Roma.
El 17 de setembre de 1750, Vergara va firmar el contracte amb el Síndic Apostòlic dels Franciscans Descalços, per esculpir la imatge de St. Pere d’Alcàntara (renovador de l’Orde Franciscà i confessor de Santa Teresa) de més de 4 metres, per a la Basílica del Vaticà, en marbre de Carrara, per un import de 4000 escuts romans. Va ser el 1756, quan el jesuïta P. Tomàs Serrano, va descriure l’escultura de Sant Pere d’Alcàntara de Vergara, com a “gloria de la Nación Valenciana”. El papa Benet XIV li va fer diversos encàrrecs i per això ja es va quedar a viure a Roma, on es va casar. Va fer també el mausoleu del papa valencià Alexandre VI.
L’1 abril de 1757, l’Acadèmia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, va nombrar Francesc Vergara, Acadèmic de Mèrit a Francesc.
Vergara va morir a Roma el 30 de juliol de 1761, als 47 anys i l’Academia di S. Luca col·locà el seu retrat a la Galeria d’Acadèmics.
Com recull el capellà Andrés de Sales Ferri, autor del llibre “El escultor Francico Vergara Bartual (L’Alcúdia, 1713 – Roma, 1761) publicat en la col·lecció Fulls d’Investigació de l’Ajuntament de l’Alcúdia, “Vergara va ser un mestre, el més famós dels Vergares valencians”, tot i que la seua fama va ser “més reconeguda a Roma que al nostre País”. per això, el capellà Andrés de S. Ferri, en escriure el llibre sobre Vergara, volia reivindicar la figura de l’escultor de l’Alcúdia, “enfosquit pel mèrit atorgat pels seus paisans a Josep i Ignasi Vergara Ximeno”, cosins germans de l’escultor alcudià.
