Pau VIè va ser el primer bisbe de Roma en adreçar-se a l’ONU, el 4 d’octubre de 1965, en un discurs a favor de la pau. Després de Pau VIè, també s’adreçà a aquest organisme internacional el papa Joan Pau II (dues vegades, el 1979 i el 1995) i el papa Benet XVI el 2008.
El papa Francesc, amb un semblant seriós i preocupat, va fer un important discurs, en el qual va defensar la integritat de la creació i la pau. Les seues paraules, que van ser un clam contra l’exclusió social i econòmica, van servir per acusar els organismes internacionals de sotmetre, d’una manera asfixiant, els països més pobres. Per això el papa Francesc reclamà una reforma de l’ONU, per tal que actue més amb fets que amb paraules.
El papa va començar el seu discurs agraint als membres de l’ONU el treball i els “esforços en bé de la humanitat” que fan els representants del països que integren aquests organisme internacional, en la “codificació i el desenrotllament del dret internacional, la construcció de la normativa internacional dels drets humans, el perfeccionament del dret humanitari i la solució de molts conflictes i intervencions de pau i de reconciliació”. El papa va transmetre als membres de l’ONU l’actitud de l’Església, que valora “aquesta institució”, així com també les “esperances que posa en les seues activitats”.
Amb una actitud realista, el papa va transmetre a l’ONU la seua preocupació pel “desordre causat per les ambicions descontrolades i pels egoismes col·lectius”.
El papa Francesc va admetre que encara “són molts els problemes no resolts”, i va fer una crida a la responsabilitat: “Els organismes financers han de vetlar pel desenrotllament sostenible dels països i la no submissió asfixiant d’aquests, a sistema crediticis, que lluny de promoure el progrés, sotmeten les poblacions a mecanismes de major pobresa, exclusió i dependència”. El papa va reconèixer que “hui el panorama mundial presenten molts falsos drets”, i que hi ha “grans sectors indefensos, víctimes d’un mal exercici del poder”.
El papa Francesc va defensar un “dret de l’ambient”, i per això va reconèixer que “qualsevol dany a l’ambient, és un dany a la humanitat”. El papa digué: “L’abús i la destrucció de l’ambient, van acompanyats per un procés d’exclusió”, ja que “un abús egoista i il·limitat de poder i de benestar material, porta a abusar dels recursos materials disponibles i a excloure els més dèbils”. Per això va concloure que “l’exclusió econòmica i social és una negació total de la fraternitat humana i un greu atemptat als drets de l’home i de l’ambient”.
El papa va reclamar la necessitat d’uns governants amb “una voluntat efectiva, practica, constant, de passos concrets i mesures immediates, per a preservar i millorar l’ambient natural i vèncer el fenomen de l’exclusió social i econòmica”. El papa va posar de manifest les “tristes conseqüències” que provoca l’egoisme humà, amb “el comerç d’òrgans i de teixits humans, l’explotació sexual de xiquetes i de xiquets, treball esclau, el tràfic d’armes i de drogues, el terrorisme internacional organitzat”.
El papa va demanar una acció política i econòmica que “només és eficaç, quan s’entén com una activitat guiada per un concepte de justícia”.
El papa va demanar que els governs siguen capaços d’afavorir a tots els ciutadans, un mínim absolut “que té tres noms: sostre, treball i terra”, i també “la llibertat religiosa, el dret a l’educació i els altres drets cívics”.
En aquest primer punt del discurs, el papa va concloure afirmant, d’una manera ben clara, que “la crisi ecològica pot posar en perill l’existència de l’espècie humana”.
El segon dels punts que va tractar el papa, va ser la necessitat de la pau, per acabar amb la guerra, que no és sinó “la negació de tots els drets i una dramàtica agressió al medi ambient”.
El papa va demanar també una aposta ferma per posar les bases de la construcció jurídica internacional, que ha d’estar bassada en “la solució pacífica de les controvèrsies i el desenrotllament de relacions d’amistat entre les nacions”.
Enmig d’un ambient bèl·lic com el que vivim, el papa va fer una crida a favor de la pau, i va mencionar “la dolorosa situació de l’Orient Mitjà, del nord d’Àfrica i d’altres països africans on els cristians, amb altres grups culturals o ètnics, han estat testimonis de la destrucció dels llocs de culte, del patrimoni cultural i religiós i de les seues cases”. El papa també va recordar els conflictes sagnants d’Ucraïna, Síria, Iraq, Líbia i Sudan del sud. Com una greu flagell semblat a la guerra, el papa va denunciar el narcotràfic, que “ha penetrat en diferents nivells de la vida social, política, militar, artística i religiosa.
En el cinquantè aniversari de la visita a l’ONU de Pau VIè, el 4 d’octubre de 1965, el papa Francesc va recordar el papa Montini amb les paraules que digué fa 50 anys, tan actuals encara hui: “L’autèntic perill està en l’home, que disposa d’instruments cada vegada més poderosos, capaços de portar-lo tant a la ruïna, com a les conquestes més altes”. El papa va demanar respecte a la “sacralitat de cada vida humana, de cada home i cada dona, dels pobres, dels ancians, dels xiquets, dels no nascuts, dels malalts, dels abandonats”.
El papa, que va manifestar el seu recolzament al treball dels representants dels Estats presents a l’ONU, va finalitzar el seu discurs recordant-nos que, “la casa comuna de tots els hòmens ha d’alçar-se sobre una recta comprensió de la fraternitat universal i sobre la comprensió d’una certa sacralitat de la natura creada”.
El papa Francesc que posteriorment, a Filadèlfia va condemnar els abusos sexuals comesos per capellans i va dir que aquests pagaran el mal que han fet, ha fet una crida per construir un món nou. És per això, per les paraules i pels gestos del papa, que el teòleg progressista Gustavo Gutierrez, ha dit que Francesc està “renovant l’Església”, i el també teòleg José Mª Castillo, ha afirmat que les paraules del papa al Capitoli “van sonar com els discursos profètics de Marin Luther King”. I fa uns mesos, el també teòleg Leonardo Boff digué que el papa, “humil i proper”, porta “esperança i alegria”, ja que “no es presenta com un doctor, sinó com un pastor”, que “col·loca el món, els pobres i la protecció de la Terra com a qüestions importants”.
