Henri Loyrette va anunciar el desembre passat que a partir de l’abril deixarà de dirigir el museu del Louvre. Posarà punt i final a una etapa de dotze anys en què el centre parisenc ha passat de rebre cinc milions de visitants anuals a rebre’n pràcticament el doble, un salt espectacular que l’ha consolidat com el més important del planeta. Llicenciat en història de l’art i fervent estudiós de l’impressionisme, Loyrette havia dirigit abans el museu d’Orsay, on també reeixí com un gestor excepcional.

1.200 quilòmetres cap al sud, a Vilanova d’Alcolea, Juan García Salas exerceix com a director general de l’aeroport de Castelló. Ha passat un cap de setmana difícil, perquè l’empresa pública Aerocas –que gestiona la infraestructura en qüestió– ja no és presidida per Carlos Fabra, qui va situar-lo al càrrec que ara ocupa. García Salas és el tercer home que apareix a la fotografia més històrica –i histriònica– del dia que va inaugurar-se el recinte.

La instantània apenes es remunta al 25 de març del 2011, però els altres dos protagonistes, Francisco Camps i Carlos Fabra mateix, no ocupen les seues funcions respectives. Des del 2008, en canvi, Juan García Salas cobra entre 84.200 i 95.400 euros bruts anuals –aportacions a la seguretat social a banda– per una feina de molta menor responsabilitat –si és que en té cap– que no la del president de la Generalitat, de qui depèn en última instància: Alberto Fabra ingressa 67.000 euros l’any.

El 99,99% d’Aerocas és propietat de la Generalitat Valenciana, i únicament el 0,01%, de la Diputació de Castelló. Malgrat això, Fabra el dolent va trobar-hi refugi després d’haver abandonat les presidències de la corporació i del PP provincial. García Salas era el seu home de confiança, i ara que don Carlone ha saltat per l’aire, s’ha convertit en la seua representació a la terra.

L’esperit de Carlos Fabra continuarà entre nosaltres, per tant. Bona prova d’això és el reportatge que mesos enrere va emetre la cadena pública France 2 sobre el balafiament de recursos públics al País Valencià. Quan els redactors li van demanar a García Salas si el de Castelló era un “aeroport fantasma”, el seu director general va respondre que “no”, i tot seguit va voler argumentar-ho: “És un aeroport buit, com el Louvre per la nit”.

Comparteix

Icona de pantalla completa