Ben obert, brillant, immòbil i penetrant, el gran ull del cap de vaca escorxat i sangonós que presideix el taulell, mut i alhora eloqüent testimoni de la matança, ens fita de manera acusatòria, potser fins i tot amb reprovació, enmig de fragments de cossos esquarterats i altres productes derivats de la carn que omplin, damunt de plàteres i draps, i penjats de ganxos, bona part de la parada. Just sobre l’enorme testa, emmarcat entre una altra de porc suspesa pel morro a la dreta, el costellam de la mateixa bèstia enganxat de la pota a l’esquerra i altres atifells, s’obri una vista al paisatge, talment una
veduta, en què hi podem albirar, en unes tonalitats grisenques, apagades, fredes, que contrasten de forma contundent amb el cromatisme càlid, refulgent, intens, del primer terme, un camí pel qual transiten figures que s’hi allunyen.
Si ens hi fixem, observem un home conduint un ase carregat amb una dona que porta un xiquet de bolquers al braç, una iconografia que reconeixem de seguida com la fugida de Palestina de la Sagrada Família a la qual al·ludeix el títol de l’obra: Bodegó amb carn i fugida a Egipte. L’autor, Pieter Aertsen (Amsterdam, 1508-1575), segurament va voler reforçar aquesta identificació col·locant dessota dos peixos, un dels símbols de Jesús i dels cristians primitius perseguits per Roma, i, a més, en forma de creu, una prefiguració de la mort de qui ara escapa de les intencions d’Herodes. Maria, en un acte de caritat, ofereix una humil pitança a un noi i al seu pare, un fet que contrasta amb l’exhibició i l’abundància, que arriba fins i tot a l’obscenitat, de menjar exquisit a la carnisseria a través de la qual els ataüllem. Un diferència que el pintor fa palesa en referència a les desigualtats socials existents a Flandes en la seua època.
Encara va més enllà en la denúncia, doncs a l’extrem superior de la banda dreta de la pintura, a la qual sembla que hàgem d’accedir travessant una barrera de vísceres, llonganisses i xoriços, un petit cartell diu: “Ací darrere hi ha 154 vares de terra que es venen immediatament, bé per vara, bé en la seua totalitat”. Un anunci que es correspon a una venda real que va tindre lloc a Anvers en 1551, l’any en què es va pintar el quadre, i que va ser considerada escandalosa: el desmesurat augment del preu del sòl urbà havia generat un clima social molt sensible envers els casos de corrupció relacionats amb l’àmbit immobiliari, i l’ajuntament de la ciutat acabava de cedir 154 vares d’uns terrenys confiscats a Gilbert van Schoonbeke, qui ja havia estat jutjat per delictes d’aquesta mena.
Ara i ací, malauradament, després de més de quatre-cents cinquanta anys, l’oli de Pieter Aertsen ofereix els ingredients necessaris perquè, una vegada actualitzats, un artista contemporani puga realitzar una crònica de caràcter al·legòric de la situació que hem viscut –si és que mai ha finalitzat de manera definitiva- i de la qual continuem rebent-ne les fuetades. No caldria que reemplaçara, però, la xarcuteria en general i els xoriços en particular.
[Article publicat en el Calendari dels Brillants, Mancomunitat Cultural de la Marina Alta (MACMA), 2015]
