Per això fa uns dies em va arribar un preciós exemplar de la “Cartilla y breu instrucció de la doctrina Christiana”, que es va escriure “per manament del Illustríssim Reverendíssim senyor Don Francisco de Navarra per la divina gracia Archebisbe que fonch de València” de 1556 a 1563, i que va ser imprès en 1571, “per manament del Illustríssim Reverendíssim senyor Don Joan de Ribera Patriarcha de Antiochia, Archebisbe de Valencia”.
El facsímil de la “Cartilla” es va reimprimir el 1897, amb l’aprovació “del Emmo. y Revdmo. Sr. Dr. D. Ciriaco Sancha y Hervás, Cardenal Arzobispo de esta Diócesis”, a la “Imprenta de F. Domenech” de València.
En la introducció de J. E. Serrano y Morales, adreçada al “Sr. D. Federico Domenech y Cervera”, trobem la justificació d’aquesta reimpressió de 1897, quan Serrano Morales escriu: “La multitud de familias que, tanto en esta provincia como en las vecinas de Alicante y Castellón, conservan todavía la costumbre de hablar únicamente en valenciano, enseñan, sin embargo, á sus hijos á rezar en castellano”. Serrano Morales, amb molt bon criteri, davant l’absurditat d’haver de resar en castellà els valencianoparlants, recorda “los disparates” que naixen de “recitar como papagayos, en lengua extraña” les pregàries, ja que “a penas entienden, las oraciones que deben ser expresión de las más firmes y arraigadas creencias y de los sentimientos más puros y elevados del alma”. Serrano Morales afegeix encara que aquesta reimpressió de la “Cartilla”, és un estímul “para que estudiasen el Catecismo cristiano todos aquellos que tuviesen mayor facilidad para aprenderlo en la lengua vernácula que en cualquier otra”. Serrano Morales, finalment, remarca l’actitud exemplar del cardenal-arquebisbe de València Ciriaco Sancha, que “no solo se ha dignado aprobar la reimpresión, sino que ha llevado su bondad al extremo de autorizarte para estampar su escudo en la portada moderna, y de concedernos á tí y á mí su paternal bendición”.
Aquesta reimpressió (beneïda pel cardenal Sancha) de la “Cartilla y breu instrucció de la doctrina Christiana”, que amb tant bon encert han regalat els amics Rafael i Josefina com a record de la Primera Comunió del seu fill Miquel, és un bon exemple de l’actitud amb la qual haurien d’actuar els bisbes valencians. Desgraciadament, en compte d’imitar allò que va fer el cardenal Sancha, els bisbes del País Valencià (no sé què en pensa el bisbe Enrique, de Tortosa) continuen menyspreant la nostra llengua, sense enviar a Roma la traducció al valencià del Missal Romà per tal que puga ser aprovat, desautoritzant públicament l’Oracional Valencià preparat per l’AVL. A vore si aprenen del Cardenal Sancha, de l’arquebisbe Francisco de Navarra i fins i tot de Sant Joan de Ribera, que van afavorir aquest catecisme en valencià.
