Assistim entre la sorpresa i la indignació a la arribada de refugiats a les costes europees, gent que fuig d’una o vàries guerres, guerres que, recordem, van patrocinar els que ara es veuen incapaços d’articular solucions per acollir a aquestes persones. Res nou.
A més, en les fronteres terrestres de la Unió, també s’amuntonen les persones que veuen Europa com un lloc segur per començar una vida nova. Gent que no pot resistir l’horror del dia a dia en els seus llocs d’origen i que pensa que la civilitzada i pròspera Europa ha de ser la seua nova casa, de manera temporal o definitiva. Eixa Europa que va patir en les seues carns la barbàrie, la guerra, la desolació i que, suposadament, ha aprés dels seus errors. Res nou.
Tot amanit amb una considerable quantitat d’emigrants que, sense futur en els seus països, tenen el convenciment que recuperaran el futur d’ells i de les seues famílies anant a treballar al Nord, a Occident, al món civilitzat?. A aquests, Europa, la “solidària”, pretén separar-los dels refugiats, tornant-los, per la via d’urgència als estats dels que provenen. Res nou (i més miserable, perdoneu).
A un ritme lent, lentíssim, s’articulen solucions provisionals, mentre els mitjans gràfics, les xarxes i la immediatesa de la informació ens colpeja visualment, assistint atònits al drama que estem vivint dins de les nostres fronteres. I arribats a aquest punt, ens indignem, plorem, ens fem creus, sense recordar que hi ha pobres en el planeta, desgraciats, que hem promogut conflictes per interessos econòmics que fa anys que estan en marxa, però que havien caigut en l’oblit, perquè no ens tocaven a la porta de casa. I sí, ens solidaritzem, fins el pròxim allau, en el qual tornarem a dur-nos les mans al cap. Res nou.
L’emigració ha estat sempre una acció de supervivència personal, motivada per raons de crisi (econòmiques, guerres, catàstrofes naturals) i mai una intencionalitat delictiva o criminal i menys una alegre mobilitat exterior (com vol vendre’ns el nostre govern en una idea capitalista que frega el delicte). O articulem mesures per afavorir la llibertat de circulació i radicació en tot el món, o, senyors dirigents europeus, estaran vostès sent còmplices i impulsors d’aquesta tragèdia.
Juan M. Segarra
Iniciativa del Poble Valencià. Coalició Compromís.
