Article escrit en febrer de 2013 per Josep Ganau i Gómez

Sempre m’ha sobtat el canvi que quelcom sofrix en morir.
La mort té eixe component redemptor, abans fins i tot del judici final, de la rebuda amb trompetes a l’avantsala del Cel. Encara abans del rigor mortis, qualsevol persona esdevé una “bona persona”. Tant se val el que haja fet en el passat, que no haja despertat mai les simpaties d’u; sempre de manera quasi subconscient o inconscient se’l passa a percebre com una ànima neta i blanca. Com si en el moment de presentar credencials a Sant Pere, contaren més les darreres opinions recollides que el registre de tota una vida.
Assistisc estupefacte a les repercussions de l’ERO que la Generalitat Valenciana aplicarà a la televisió pública valenciana, o siga, a Canal 9. Llegisc, veig i escolte en diversos mitjans, alguns d’ells no gaire sospitós, exemple Vilaweb o la mateixa Acció Cultural del País Valencià (ACPV), com es fan ressò d’alguns actes que els treballadors de Canal 9 estan fent ara que l’ERO ja és irremeiable.

Vaja per davant que no me n’alegre del comiat de ningun treballador (de ninguna empresa, incloses les administracions), que sóc conscient, o com a mínim intente ser-ho, dels drames familiars que esdevindran d’aquest ERO. Que n’estic segur que aquest ERO valdrà per ‘depurar’ el que quede en Canal 9 per depurar (si encara queda alguna cosa) i que molta gent de la que serà inclosa a l’ERO no s’ho mereix i que com es diu en aquest casos “siempre se van los mejores”

Però senyors, no vull oblidar el que ha representat Canal 9 per a aquest país.

Canal 9 ha representat una ferramenta de propaganda i “modelatge” de consciències sota la voluntat d’un govern.

No vull oblidar el mal que Canal 9 ha fet contra la nostra llengua. No vull oblidar que paraules que ara fa 20 anys eren malsonants i rebutjades de manera massiva, avui són emprades sense pudor. No vull oblidar que s’han convertit en paraules “acceptades” exemples tan estrafolaris com ara servici, naturalesa o desenrotllament i d’altres que ara no recorde (m’entre ho ecric passe el corrector i me les dona correctes!). I no vaig veure mobilitzacions per part dels treballadors de la casa.

No vull oblidar que existia una llista de (diuen que 500) paraules i construccions prohibides d’usar en la parla per considerar-les “excessivament catalanes”. I no vaig veure mobilitzacions per part dels treballadors de la casa.

No vull oblidar que Canal 9 emetia interferències per a que no arribessin les retransmissions dels partits de TV3( conten de furgonetes amb tècnics emetent senyals de radio per interferir-les). I no vaig veure mobilitzacions per part dels treballadors de la casa.

No vull oblidar que Canal 9 obviava l’entrega dels premis literaris Octubre i si be en va retransmetre un parell de gales al principi, ho va deixar de fer i ningú pràcticament coneix que són o eren aquests premis. I no vaig veure mobilitzacions per part dels treballadors de la casa.

No vull oblidar que quan 30 o 35 mil persones eixien al carrer ara fa ja 10 o 15 anys (i continuen sortint)a demanar la unitat de la llengua, la vertebració cultural, i passejàvem pels carrers de valència en les manifestacions del 25 d’Aril, no mereixíem cap mena de espai noticiable en la televisió del valencians. Televisió en la que si era notícia que 2500 persones menjaren paella gegant al vell llit del Túria. I no vaig veure mobilitzacions per part dels treballadors de la casa.

No vull oblidar que el fet que la Excel·lentíssima Diputació de València, negava l’ús de la plaça de Bous per a celebrar els concerts commemoratius del 25 d’Abril o fins i tot els concerts de Benvinguda de la Universitat de València, sota arguments tan peregrins com evitar problemes d’ordre públic, i que això tampoc fora mereixedor d’un minut a la televisió dels valencians, mentre si era notícia que un home de Burjassot havia conreat una carabassa de 25 kg. I no vaig veure mobilitzacions per part dels treballadors de la casa.

No vull oblidar que per a Canal 9 no ha hagut cap procés judicial que afectara al ex-president de la Excel·lentíssima Diputació de Castelló. I no vaig veure mobilitzacions per part dels treballadors de la casa.

Tal vegada seria interessant saber, per què Canal 9 conta amb tants treballadors quan televisions d’àmbit estatal no en tenen tants (inclosos els territorials). I no vaig veure mobilitzacions per part dels treballadors de la casa.

Ara assistim a l’ensorrament de Canal 9, es preveuen un munt de comiats. Un ERO brutal. Però no oblidem que més de 1500 docents interins estan sense feina. Que les retallades al sector sanitari han estat brutals. Que hi ha Hospitals construïts i no estan en funcionament. I no he vist cap menció digna de destacar en la benvolguda Canal 9.

Mentre s’enfonsava el nostre País, a Canal 9 sols existien èxits de gestió Pública, Papes que ens visitaven, Fórmules 1 en circuits urbans, Palaus d’Òpera que portaven els millors directors musicals i d’escena. Però no existien dèficits públics brutals, negocis no massa clars al voltant de les visites, fracassos que obliguen ara a alternar les carreres, escenaris que s’ensorraven. I si senyors, açò també passava. I no he vist cap menció digna de destacar en la benvolguda Canal 9.

Per tot açò i més coses; No senyors, no vull oblidar que Canal 9 no ha representat allò pel que va esser concebuda. Una eina per a enfortir els signes d’identitat propis del poble valencià. A no ser que aquests signes siguen passejar-se en Ferrari “bajo el sol del levante español”, i no vagen més enllà de “ofrenar noves glòries a Espanya”.

Josep Ganau i Gómez

Comparteix

Icona de pantalla completa