Fugint de la misèria tretze éssers humans, tretze persones almenys, han resultat mortes en intentar creuar la frontera que separa el Marroc, d’Espanya, tretze “immigrants il·legals” com diuen ells, i ells són tots, Govern, oposició, mitjans, com si anomenar-los d’aquesta manera suavitzara la seua condició de ciutadans (d’enllà on siguen).
Fugien de la misèria la qual intentaven canviar per la nostra, i amb una actuació d’allò més “democràtica”, van ser rebuts amb un càlida ajuda per part de les forces de l’ordre, tant d’un costat de la frontera com de l’altre, conseqüència 13 morts.
Ara que tot són laments per la pèrdua de vides (il·legals?), potser ens hauríem de veure al mirall del que vam ser al llarg de tota la humanitat, sempre hem estat nòmades, ens hem desplaçat per tot el món sense limitacions, hem arrelat enllà on hem trobat el menjar, la tribu, la companyia, les millors condicions de vida possibles, i així ha sigut des del principi dels dies; però a hores d’ara, sembla que el concepte de frontera està aconseguint imposar-se al concepte de vida, vida que uns garants de la seguretat, en nom d’unes lleis que els homes han escrit, han llençat a la mar per a sempre.
Senyor Ministre de l’Interior, ara que ja coneixem que els mecanismes de “control d’accés” a les nostres fronteres funcionen, li demanem que no els face servir mai més, que de vegades la misèria és la que dicten unes lleis injustes que només volen protegir a la gent que, com vostè, s’aprofita d’un sistema com aquest per actuar contra altres persones d’una manera absolutament sàdica.
I ja que és tan devot de Santa Teresa i dels seus “tiempos recios”, no estaria de més que marxares cap a casa d’aquells que s’han deixat la vida en Ceuta i comprovés de primera mà el significat real d’aquesta expressió i la dimensió de la tragèdia en la qual vostè ha estat col·laborador necessari.
Juan Manuel Segarra
