Ara, immersa en la voràgine de la desocupació, es considera víctima de la política de fa quatre anys. A la llunyania observa un grup nombrós de gent, gent de la seua ciutat, de la seua comarca, veïns inclús, amb una animada xarrada i actitud alegre.
Què ocorre? Potser no tenen problemes econòmics i socials? Sap que alguns d’ells porten fins i tot més temps que ella aturats, no obstant això, es respira un ambient d’optimisme.
En arrimar-se, s’adona del que passa: són d’eixos de Compromís, valencians rojos i verds. Els mira des d’una distància prudent, de manera poc dissimulada, indiscreta inclús. Estos xics i xiques ja no són pudorosos, es comporten tal com són, com pensen. Es queda un poc descol·locada, observant.
Quan pot, i per mera curiositat, entra a la sala on estan realitzant una espècie de conferència. Ningú li n’impedeix l’accés, i s’estranya. Encara amb dissimulació però amb mirada lenta, comença a escoltar el que una d’ells, a qui ha vist per televisió, diu. A poc a poc es troba embriagada per cada paraula, fins el punt de gaudir de cada centímetre del discurs. Comença a notar com a la seua pell, com a tot el seu ésser es calen unes idees que mai havia escoltat però que en el fons reconeix que té a dins amarrades i ocultes amb temor de ser descobertes. Comença a sentir una aroma dolça, una aroma d’èxit com mai havia experimentat abans. Allí s’adona del símil de la cadira: Compromís se sosté per quatre potes que s’obrin per deixar entrar a qui vol formar-ne part.
Acabat l’acte, sap que durant tota la seua vida de votant, ha sigut passiva i que ara amb Compromís pot ser com ella volia: activa.
La política de Compromís no és asexual: és d’ambdós sexes.
Jose Vicente Belda.
Membre de Compromís Ontinyent.
