Fa poc dies coneixíem una dada esgarrifosa de l’Associació de Ciències mediambientals: en l’últim any, més de 800 valencians van morir com a conseqüència de l’agreujament de les malalties causades per la pobresa energètica, segons l’OMS a l’Estat espanyol fins a 7200 decessos podrien evitar-s’hi si s’eradicara aquest problema. Sí, perquè la pobresa energètica mata, i al País Valencià amb xifres superiors a les dels accidentes de trànsit.
Us done unes quantes dades més: els valencians tornem a encapçalar una fatídica estadística, la més alta de l’Estat espanyol, que diu que un 13,5% de llars és incapaç de mantenir una temperatura adequada a l’hivern. Diversos estudis afirmen que patir pobresa energètica deriva en altres malalties molt més greus tant físiques com mentals, com ara asma, artritis, reumatisme o fins i tot depressió. Encara una altra: mentre a Europa el rebut dels subministraments bàsics de llum o gas s’ha incrementat entre un 20 o 30%, a l’Estat espanyol l’increment és del 60%.
Arribat a aquest punt, cal ara destacar la manca d’autocrítica i de resolució davant aquest problema de qui confon fer polítiques socials justes, amb fotografiar-se repartint menjar. Parle de la foto del PP saguntí en acte de caritat amb els seus conciutadans: humiliant! Qui ens governa, qui té les ferramentes perquè la gent no arribem a eixe extrem, es val no de polítiques actives sinó de caritat pròpia d’altres èpoques i societats.
La pobresa és una decisió política. En les mans dels governs està legislar, regular per pal·liar-la i intentar eradicar-la. Vull destacar en aquesta línia les declaracions de la secretària general d’ERPV, la saguntina Núria Arnau: “si no ho fan, demostren una vegada més que només governen per als interessos de les grans empreses i d’esquenes als problemes de la ciutadania”.
Precisament, la gent d’Esquerra Republicana treballem per aportar solucions i fer polítiques socials i justes per als nostres veïns, com ja férem al maig de 2013 presentant mocions municipals per impedir que es tallaren els subministraments de serveis bàsics a persones amb problemes econòmics i risc d’exclusió social. En altres àmbits, exigim al Govern Espanyol que deixe d’impugnar davant del Constitucional decrets que pal·lien els efectes de la pobresa energètica; que faça la transposició de les directives europees i que defense els interessos de la ciutadania i no de les companyies elèctriques.
Certament difícil aquesta última exigència, perquè l’ambició i la desmesura condiciona el disseny de l’Estat espanyol de “portes giratòries” per les quals molts que han governat entren després als consells d’administració de companyies energètiques.
Un altre motiu més per començar a decidir si no ens convé més als valencians i valencianes dissenyar un nou model energètic dins d’un estat propi, diametralment oposat al de l’Estat espanyol i, per tant, transparent, amb lliure competència i que, per damunt de tot, garantisca l’accés de la ciutadania als subministraments bàsics.
Perquè el llarg i fred hivern en què ens fan viure pot acabar. Només cal que els valencians i valencianes ho decidim.
Elo Chamarro Fernández
Militant d’Esquerra Republicana-Sagunt
