Resulta absurd i fins i tot ridícul escoltar-los fer eixa afirmació. Inclús dins del Partit Popular n’hi ha qui se’n burlen dels comentaris dels seus companys valencians. No feia molt, l’ex-president del PP català Alejo Vidal-Quadras es burlava dient que ell parlava valencià, català, mallorquí i eivissenc. Fins i tot Alícia Sánchez-Camacho ha rebutjat l’idea del separatisme entre les llengües. El contrast el posen els líders valencians. Per un costat, Rafael Bellver o Serafín Castellano, defensors de que el valencià ve del segle XI abans de Crist provenent de la llengua íbera. Fins i tot presentaren a les Corts una proposició per exigir a la RAE que canviara la definició del valencià al seu diccionari, una proposició que, per cert, redactaren segons les regles del Puig, unes normes no oficials que regulen l’ús del valencià amb una normativa més que qüestionable. D’altra banda, es troba el PP de Castelló, on potser per la proximitat a Catalunya, mai ha calat la tesi de l’anticatalanisme (més estesa a l’Horta de València). Alberto Fabra es preguntava quan era alcalde que perquè no podien veure TV3 al País Valencià si parlem la mateixa llengua. Declaracions que, per cert, ha oblidat des que és president de la Generalitat. La presentació del Diccionari Normatiu Valencià, després de 12 anys de treball per part dels membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha alçat ampolles entre els dirigents del PP, que veien com el pilar de la seua campanya era destrossat per un diccionari d’un òrgan que creien seu. El diccionari defineix el valencià com “llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català”. És a dir, deia sense complexes per primera vegada que compartim llengua amb els nostres veïns catalans i balears.
El diccionari, que hauria de ser una gran notícia per al govern valencià (donat que s’ha fet íntegrament en la etapa on el PP ha estat a la Generalitat), s’ha convertit en una nova font de conflictes a un partit cada dia més descompost internament. S’han empenyat en dir que el diccionari és antivalencià, quant realment és l’obra que més aprofundeix en les diferències del dialecte valencià, afegint paraules nostres i al cap i a la fi apropant-lo a la ciutadania valenciana. El president del Consell Jurídic Valencià ja es pronuncià l’altre dia dient que el valencià seria el que l’AVL diga que és, un altre dur cop a la Generalitat. El que és innegable és que en ple segle XXI els valencians no ens mereixem més un govern que amb la que està caient prefereix capficar-se en disputes banals. Un govern que no només no ajuda a eliminar conflictes, sinó que els crea. I el que és pitjor, els crea pels seus propis interessos. Tenen por de perdre la Generalitat, com així ho corroboren totes i cada una de les enquestes publicades darrerament. El canvi està a prop. Ara és el moment.
Víctor Guinot Martinavarro
Joves Socialistes País Valencià
