On Camps fou declarat no culpable d’un delicte que els espectadors de Canal 9 no coneixien perquè la notícia de la imputació del llavors Molt Honorable mai va ser donada. On grans periodistes valencians foren apartats per deixar lloc als amics del Govern. On el valencià quedava relegat a un segon pla i fins i tot es criticava el seu ús des de la pròpia cadena. On es pagaren quantitats milionàries a alguns equips de futbol valencians mentres s’ignorava el nostre esport minoritari al qual tanta falta li feia la informació que la televisió valenciana els poguera donar. Informació que sempre quedava relegada a Punt Dos, el canal que es creà per aparcar als periodistes crítics amb la direcció i la profunda manipulació existent a la cadena. Els valencians no volíem la tele del malbaratament, la manipulació i la propaganda. Volíem una televisió pública, de qualitat i en valencià. Volíem un servei públic valencià, que difonguera la nostra llengua i totes les particularitats del territori. Una ferramenta que, en definitiva, complira amb els objectius pels quals va ser creada. Però tot açò només era una quimera durant els anys de govern del Partit Popular. Per això els valencians ja no ens sentíem identificats amb Canal 9 i poc a poc anàrem deixant de veure-la, fet que ha comportat una progressiva davallada d’audiència fins convertir-la en la televisió autonòmica menys seguida d’Espanya. Malgrat el maltractament al qual s’havia vist sotmès la volíem, perquè era nostra. Un instrument de vertebració de tot el País Valencià, dels seus habitants, de les seues cultures, tradicions, esports, inquietuds, varietats… una eina al cap i a la fi que estava per servir als ciutadans. Tant de bo puguem dir d’ací 2 anys que el tancament de Canal 9 només va ser una altra de les tantes bogeries que el PP ha ideat. Tant de bo poguem encendre la televisió i tornar a escoltar les veus en valencià que ens content el que passa al nostre país. Les veus que ens conten l’actualitat a tots els municipis valencians; les veusque ens informaran de l’oratge; les que ho faran dels esports; les que ens entretindran amb sèries de producció pròpia i en valencià; les veus del doblatge al valencià tant oblidat darrerament; les veus dels nostre representants polítics en debats d’actualitat plurals; les veus dels millors analítics les nits electorals que ens contaran íntegrament el que succeeix a les nostres comarques… Les veus que en definitiva tornen a donar motius a la televisió d’existir i que ens facen oblidar que durant 2 anys el País Valencià fou l’única autonomia espanyola amb llengua pròpia que no tingué una radiotelevisió pública. Canal 9 tornarà, i ho farà complint amb les obligacions i els deures per a qual fou creada ara fa ja més de 24 anys.
Víctor Guinot Martinavarro
/victorguinot.wordpress.com
