I no puc oblidar-me de totes les persones que estan a l’atur. Pràcticament en totes les cases hi ha les mateixas històries, no per això les fan menys doloroses, famílies senceres a l’atur o subsistint amb pocs ingressos.
La suposada societat del benestar cau, o potser mai va existir, només va ser un miratge, una cosa que li semblava, però que amagava un engany: els de dalt anaven a fer que tot rebentés progressivament en pro del seu únic i exclusiu benefici. Aquesta és la realitat.
Els joves no troben feina perquè no tenen experiència o estan estudiant, les dones de quaranta semblen que ja no són bones candidates per a alguns llocs, els de seixanta han d’anar a casa a esperar una jubilació anticipada perquè les empreses per a les quals treballaven han tancat … i un llarg etcètera de gent de gent que creu que no té futur i gairebé present.
El panorama és dur, ho és. No podem negar-ho. Tant de bo poguéssim, però seria faltar a la veritat.
Ens han tret moltes coses. Però no ens han tret els uns als altres. No discuteixis amb el treballador del metro, ni amb un professor, ni amb el paleta, totes les lluites són la mateixa. Uneix-te, informa’t, actua.
Al teu barri, a la teva ciutat, al teu poble, hi ha quantitat d’associacions de veïns i veïnes, de grups de iaioflautes, d’assemblea d’aturats i aturades, ONGs, potser fins i tot la CUP treballi prop o algun dels seus grups de suport. Surt al carrer i busca perquè existeixen i poden ajudar-te i pots ajudar-les.
També volia remarcar l’engany que ens volen colar amb el treball “en negre”. Se’ns ha dit que no parlem d’ell, que això destrueix l’ocupació més que del que creiem, que és un frau a l’Estat (a l’estat d’un quants perquè ni tan sols es l’estat de qui creu ser espanyol). Però, CAL MENJAR i l’Estat defrauda tota la ciutadania que paga els impostos i ens furta el dret a allò que se suposava bàsic i fonamental.
Òbviament, el que cada persona anhela és un lloc de treball legal, amb la nòmina i les teues condicions en regla, volem cotitzar i contribuir i ens aclapara no poder fer-ho. Molta gent, però, agafa treballs en negre, com a única alternativa a la desesperació, al nerviosisme per estar parat i un llarg etcètera de sentiments contrariats. O treballa més hores extres de les que es pot legalment, o treballa estant de baixa, o treballa per a la mateixa empresa que l’ha enviat temporalment a cobrar l’atur a través d’un ERO…
Això és l’autèntic treball en negre, que ens lleva totalment els nostres drets laborals aconseguits amb molta lluita, molt de suor i molta sang. I, moltes vegades, sense que ni tan sols ens adonem.
Aquest treball en negre protegit des de dalt i amagat darrere discursos manipuladors, quasi sempre en forma de persones que cobren l’atur i fan algun treballet per poder arribar a final de mes. Mentre, les grans empreses de la construcció, les telecomunicacions, la indústria de l’automòbil, l’alimentària, etc., l’exploten a través de mil trames de contractes i subcontractes que amaguen els milions i milions d’euros de treball en negre.
Per exemple, quan una empresa fa que la gent treballe 10 hores al dia, i paga un suplement en negre per aquestes dues hores de més, està fent que cada 4 persones facen el treball d’una més (2 per 4, 8 hores diàries, 40 setmanals). Fan que no semble així, però lleven un lloc de treball que es fa sense cotitzacions, sense impostos, sense drets. Segurament, la gent que ho fa necessita eixos diners del sobre, i per això cau més ràpidament en l’engany de renunciar a drets lluitats i aconseguits pels que patiren l’explotació abans.
Amb aquests diners del sobre, a més, la gent paga l’IVA del que es compra per a viure, l’impost sobre carburants que gasta per a anar a treballar i molt més. Deixen de ser negres perquè, com sempre, la major part dels impostos els paga la gent treballadora directament o a través del consum, perquè la gent rica es beneficia permanentment de les rebaixes fiscals que haurien de gravar les rendes del treball i el capital i que haurien de gravar el patrimoni de forma progressiva. I, mentre, els grans beneficis del treball en negre van per a les empreses que fan l’engany.
No, el treball en negre no és la panacea. Només és una alternativa per menjar i buscar-se la vida quan no hi ha oferta laboral de cap tipus i les factures s’acumulen. Ens manipulen emocionalment i ens converteixen en els i les culpables, però no ho som.
És per això que també us convide a viure el Nadal d’una altra manera. Deixant de banda tota la parafernàlia religiosa i el consumisme que produeix (tot i que després l’Església ens parli de caritat cristiana), aspectes que donarien per a un altre article, si voleu regalar fer-ho comprant a petites empreses del teu poble o barri o fins i tot a la veïna que ven manualitats, no ho facis en un Centre Comercial on els grans beneficis són per a uns pocs, els mateixos que negocien la llei laboral per treure’t els teus drets. I aplica això tot el que puguis la resta de l’any, que els diners corri entre la gent treballadora no entre mans explotadores.
Per descomptat, seguirem reivindicant un treball legal en condicions, perquè aquest és l’objectiu a perseguir, i criticarem totes aquelles mesures que des del govern s’imposen perjudicant totalment i tots els injusts acomiadaments en massa (com ara, Panrico).
Que aquest Nadal sigui més combatiu que mai!
Carme Godino. CUP Almàssera
La suposada societat del benestar cau, o potser mai va existir, només va ser un miratge, una cosa que li semblava, però que amagava un engany: els de dalt anaven a fer que tot rebentés progressivament en pro del seu únic i exclusiu benefici. Aquesta és la realitat.
Els joves no troben feina perquè no tenen experiència o estan estudiant, les dones de quaranta semblen que ja no són bones candidates per a alguns llocs, els de seixanta han d’anar a casa a esperar una jubilació anticipada perquè les empreses per a les quals treballaven han tancat … i un llarg etcètera de gent de gent que creu que no té futur i gairebé present.
El panorama és dur, ho és. No podem negar-ho. Tant de bo poguéssim, però seria faltar a la veritat.
Ens han tret moltes coses. Però no ens han tret els uns als altres. No discuteixis amb el treballador del metro, ni amb un professor, ni amb el paleta, totes les lluites són la mateixa. Uneix-te, informa’t, actua.
Al teu barri, a la teva ciutat, al teu poble, hi ha quantitat d’associacions de veïns i veïnes, de grups de iaioflautes, d’assemblea d’aturats i aturades, ONGs, potser fins i tot la CUP treballi prop o algun dels seus grups de suport. Surt al carrer i busca perquè existeixen i poden ajudar-te i pots ajudar-les.
També volia remarcar l’engany que ens volen colar amb el treball “en negre”. Se’ns ha dit que no parlem d’ell, que això destrueix l’ocupació més que del que creiem, que és un frau a l’Estat (a l’estat d’un quants perquè ni tan sols es l’estat de qui creu ser espanyol). Però, CAL MENJAR i l’Estat defrauda tota la ciutadania que paga els impostos i ens furta el dret a allò que se suposava bàsic i fonamental.
Òbviament, el que cada persona anhela és un lloc de treball legal, amb la nòmina i les teues condicions en regla, volem cotitzar i contribuir i ens aclapara no poder fer-ho. Molta gent, però, agafa treballs en negre, com a única alternativa a la desesperació, al nerviosisme per estar parat i un llarg etcètera de sentiments contrariats. O treballa més hores extres de les que es pot legalment, o treballa estant de baixa, o treballa per a la mateixa empresa que l’ha enviat temporalment a cobrar l’atur a través d’un ERO…
Això és l’autèntic treball en negre, que ens lleva totalment els nostres drets laborals aconseguits amb molta lluita, molt de suor i molta sang. I, moltes vegades, sense que ni tan sols ens adonem.
Aquest treball en negre protegit des de dalt i amagat darrere discursos manipuladors, quasi sempre en forma de persones que cobren l’atur i fan algun treballet per poder arribar a final de mes. Mentre, les grans empreses de la construcció, les telecomunicacions, la indústria de l’automòbil, l’alimentària, etc., l’exploten a través de mil trames de contractes i subcontractes que amaguen els milions i milions d’euros de treball en negre.
Per exemple, quan una empresa fa que la gent treballe 10 hores al dia, i paga un suplement en negre per aquestes dues hores de més, està fent que cada 4 persones facen el treball d’una més (2 per 4, 8 hores diàries, 40 setmanals). Fan que no semble així, però lleven un lloc de treball que es fa sense cotitzacions, sense impostos, sense drets. Segurament, la gent que ho fa necessita eixos diners del sobre, i per això cau més ràpidament en l’engany de renunciar a drets lluitats i aconseguits pels que patiren l’explotació abans.
Amb aquests diners del sobre, a més, la gent paga l’IVA del que es compra per a viure, l’impost sobre carburants que gasta per a anar a treballar i molt més. Deixen de ser negres perquè, com sempre, la major part dels impostos els paga la gent treballadora directament o a través del consum, perquè la gent rica es beneficia permanentment de les rebaixes fiscals que haurien de gravar les rendes del treball i el capital i que haurien de gravar el patrimoni de forma progressiva. I, mentre, els grans beneficis del treball en negre van per a les empreses que fan l’engany.
No, el treball en negre no és la panacea. Només és una alternativa per menjar i buscar-se la vida quan no hi ha oferta laboral de cap tipus i les factures s’acumulen. Ens manipulen emocionalment i ens converteixen en els i les culpables, però no ho som.
És per això que també us convide a viure el Nadal d’una altra manera. Deixant de banda tota la parafernàlia religiosa i el consumisme que produeix (tot i que després l’Església ens parli de caritat cristiana), aspectes que donarien per a un altre article, si voleu regalar fer-ho comprant a petites empreses del teu poble o barri o fins i tot a la veïna que ven manualitats, no ho facis en un Centre Comercial on els grans beneficis són per a uns pocs, els mateixos que negocien la llei laboral per treure’t els teus drets. I aplica això tot el que puguis la resta de l’any, que els diners corri entre la gent treballadora no entre mans explotadores.
Per descomptat, seguirem reivindicant un treball legal en condicions, perquè aquest és l’objectiu a perseguir, i criticarem totes aquelles mesures que des del govern s’imposen perjudicant totalment i tots els injusts acomiadaments en massa (com ara, Panrico).
Que aquest Nadal sigui més combatiu que mai!
Carme Godino. CUP Almàssera
